El vi -cada vi- és una història. És molt més que un vi: "Jove, amb tres mesos de criança en bótes de roure; però alhora, amb bon cos. Amb records de fruits vermells i les aportacions de la fusta...". Són coses que es poden dir d'un bon vi com el Petit Baldomà, del qual més de cinquanta persones van poder gaudir en la primera sortida familiar a Montserrat del dissabte passat, organitzada per diferents grups de la UIC i la capellania.
La descripció del Petit Baldomà és del Grup Gastronòmic de la UIC, impulsor d’aquesta sortida a Montserrat, que acaba dient: “amb records de fruits vermells i les aportacions de la fusta, és un vi agradable, càlid i amb un ampli regust prolongat”.
El fet és que les prop de cinquanta persones que van acudir a Montserrat, el dissabte passat, en van poder gaudir: no en una taula parada –potser el lloc més apropiat per a aquest tipus d’exquisideses–, sinó a l’esplanada, amb esglaons com a millor lloc per asseure’s i el terra montserratí que feia de taula improvisada. La bona companyia, el bon temps, la història impregnada en aquelles muntanyes serrades, la cultura... Tot va portar a deixar arraconades les petites incomoditats que hi podia haver.
Van ser tres grups. No per terra, mar i aire..., com es diria, però quasi: en bus, caminant –el Grup Excursionista de la UIC no hi podia faltar–, o en altres mitjans propis. Una excursió –perquè això va ser, una autèntica excursió amb personal, professors, alumnes de la UIC i familiars... i d’Itàlia, de Mèxic: realment internacional–, que va aconseguir assolir els objectius que es perseguien. “Diversió, convivència entre tots nosaltres, gaudir de la naturalesa amb paisatges preciosos i, per descomptat –assegura, molt satisfeta la Fuensanta, de Secretaria General– haver tingut la possibilitat de visitar la Mare de Déu al seu cambril i deixar totes les nostres peticions a les seves mans”.
Una de les coses més emocionants que té Montserrat és arribar al Virolai, cantat per l’Escolania. El nombrós grup de la UIC, encara que no va poder entrar al temple, degut a la gran aglomeració de gent –és normal–, sí el va poder sentir. I segur que, després de poder oir missa, celebrada pel Mn. Miquel Àngel Castelló, més d’un el cantaria –amb més o menys entonació, tant li fa! El que importa és l’amor amb què es faci–, encara que fos per dins...
I així, és fàcil fer la mirada enrere i tornar amb la imaginació a asseure’s al terra montserratí, contemplar els paisatges que la Providència els va donar i, saber que, tot i que aquest any, la sortida familiar a Montserrat es va organitzar amb motiu de l’Any de la Fe, caldrà repetir-la més vegades ja que tots conclouen el mateix: s’ho valia.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya