El pacient crònic té un coneixement general sobre el funcionament del Sistema Nacional de Salut, sobretot en atenció primària, però té dificultats per entendre el funcionament de l’atenció especialitzada. Als pacients els costa orientar-se en els centres hospitalaris, localitzar els diferents serveis, identificar els professionals i fer les diverses proves diagnòstiques. Declaren que reben informació fragmentada, centrada en el proper pas, la qual cosa dificulta que puguin tenir una visió global del seu procés assistencial.

Aquestes són les conclusions que es recullen en l’estudi “Itinerari del pacient crònic”, presentat avui a la seu de FAPE a Madrid, i dut a terme per l’Institut Global de Salut Pública i Política Sanitària (IGS) de la UIC, amb la col·laboració del Fòrum Espanyol de Pacients i el patrocini d’Esteve. L’objectiu de l’estudi és conèixer més a fons el comportament del pacient crònic i les seves necessitats d’atenció sanitàries.

El Dr. Albert Jovell, director de l’IGS i mort recentment, va liderar la publicació de l’estudi i afirmava que “els centres assistencials estan organitzats de manera que puguin ser eficients a nivell tècnic i no s’ha pensat encara de quina manera poden ser més accessibles i més fàcilment transitables per al pacient. El centre de l’assistència és la malaltia i no el malalt.”

La provisió d’informació, per si sola, no ha demostrat ser eficaç en la promoció de canvis d’estil de vida. Cal que els professionals implementin tècniques de health coaching i motivin el pacient en l’autocura durant les diferents fases de la malaltia.

“En aquest sentit, l’IGS ha desenvolupat una sèrie de programes de formació en autocura basats en l’adquisició de competències i centrats en les necessitats dels pacients crònics”, comenta la sotsdirectora de l’IGS, la Dra. M. Dolores Navarro.

Un altre dels missatges clau de l’estudi s’ha centrat en les barreres que poden presentar-se durant la comunicació amb el professional sanitari: la manca de temps, el llenguatge tècnic o les interrupcions durant la visita, entre d’altres, dificulten la relació i poden tenir un impacte negatiu en el seguiment dels tractaments i en l’autocura. Així mateix, els materials informatius adreçats a pacients solen ser massa generals, extensos i escrits en un llenguatge molt complex, segons els pacients que han participat en l’estudi.

“Aquest estudi posa en evidència que les persones grans que viuen soles i que no disposen d’una xarxa de suport social presenten més dificultats per incorporar conductes d’autocura i seguir les indicacions terapèutiques”, destaca Emilia Arrighi, responsable de recerca de l’IGS i coordinadora de l’estudi.

Entre les conclusions principals de l’estudi es posa de manifest la necessitat de:

- Desenvolupar projectes de recerca centrats en la health literacy o alfabetització per a la salut  i instruments de cribratge per identificar els perfils de pacients que poden presentar baixes competències en salut.

- Promoure en els pacients crònics l'adquisició de competències per millorar l’autocura.

- Formar els professionals sanitaris en tècniques de health coaching i activació del pacient.

- Millorar la comunicació oral i escrita adreçada als pacients a través de materials educatius centrats en les seves necessitats i millora dels itineraris assistencials.

Per complir amb els objectius d’aquest estudi es van emprar tècniques de recollida d’informació de tipus qualitatiu que van incloure la realització d’entrevistes semiestructurades a experts i grups de discussió amb pacients crònics.

L’estudi presentat avui forma part del conveni de col·laboració signat el febrer d’aquest mateix any entre Esteve, la UIC i el Fòrum Espanyol de Pacients, i té com a objectiu desenvolupar projectes en recerca i formació científiques destinats a millorar l’atenció al pacient crònic, un els reptes actuals del sistema sanitari.

Per part d’Esteve, Eugeni Sedano, director de Relacions Institucionals, ha destacat que “aquests resultats són un punt de partida per intentar millorar el procés d’atenció a la cronicitat, establir un marc d’actuació integral i impulsar accions que millorin aspectes clau com l’educació sanitària del pacient o la seva adherència als tractaments”.

A l’acte de presentació de l’estudi, avui a Madrid, hi han intervingut Alipio Guitérrez, president de l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS); Eugeni Sedano, director de Relacions Institucionals d’Esteve; Sonia García Sanjosé, sotsdirectora general de Qualitat i Cohesió del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat; Alberto Canals, gerent de la UIC; Emilia Arrighi, responsable de Recerca de l’Institut Global de Salut Pública de la UIC –que ha presentat l’estudi–, i Jorge Vázquez, gerent de Corporacions & Institucions d’Esteve, que ha donat a conèixer l’app d’Esteve ExpertSalud, una aplicació gratuïta desenvolupada amb l’objectiu d’oferir una aplicació mòbil que ajudi el pacient en la gestió de la salut i especialment indicada per a pacients crònics que han de millorar la seva adherència als tractaments.

Estudi "Itinerario del paciente crónico"