De UIC Barcelona al Marroc i, des de Tànger, uns 3.000 kilòmetres dividits en set etapes. I tot això només amb l’ajuda d’un roadbook, un mapa i una brúixola. No valen els dispositius electrònics. Tampoc tenir el millor vehicle: s’hi ha de participar a bord d’un cotxe que tingui més de vint anys i que compleixi unes característiques molt concretes. El guanyador, a més a més, no és el més ràpid, sinó el que aconsegueixi completar el recorregut en el menor nombre de kilòmetres possible. Aquest és el repte majúscul al qual s’enfronten Arturo Hernández i Luis Navas, dos alumnes de tercer del Grau en Administració i Direcció d’Empreses que han decidit participar a l’Uniraid 2020, que comença demà i s’allargarà fins al 23 de febrer.

L’Uniraid és un projecte adreçat a estudiants d’entre 18 i 28 anys en què no tot és guanyar. No és una cursa de velocitat ni un ral·li, és un trajecte de nou dies pel desert del Marroc amb un rerefons solidari: tots els participants porten 30 kg de material solidari que repartiran pels diferents poblats per on passarà el recorregut. A més a més, l’organització de la cursa també posa a prova els participants a través de diferents proves d’estratègia i habilitat entre etapa i etapa.

“Després de parlar amb alguns amics que hi havien participat en edicions anteriors, vam decidir que no podíem deixar passar l’oportunitat de ser-hi aquest any”, assegura l’Arturo, que és conscient que durant la prova “hi haurà moments durs, de tensió, d’avaries i de moltes hores de conducció, però que, finalment tot valdrà la pena”. L’estudiant també valora com un dels grans atractius la cara solidària del viatge: “Ens fa molta il·lusió poder repartir tot el material que portem i veure quina és la realitat dels pobles d’aquesta regió del Marroc”.

El camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil, però. El Luis remarca que arreglar el Peugeot 205 i adaptar-lo a les condicions que tindran durant els nou dies “no ha sigut una tasca fàcil i que s’han produït nombrosos contratemps mecànics”. En qualsevol cas, l’estudiant explica que el repte més exigent ha tingut a veure amb la cerca de patrocinadors: “Hem tingut la sort que des de UIC Barcelona ens han ajudat des de l’inici i que amb un petit projecte de micromecenatge i el suport d’altres empreses podrem cobrir gran part del viatge”.

L’objectiu final de tots dos durant aquesta aventura serà deixar marca per allà on passin. Bon viatge!