Segons un informe de l’ONG Educo, el 2017 més de mig milió de nens d’entre 6 i 13 anys passaven llargs espais de temps sols a casa. Són molts els pares que es plantegen no només si és correcte, sinó també si és legal que els seus fills menors es quedin sols a casa. Els docents de la Universitat Marc Grau i Montserrat Gas, que també és directora de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família, han publicat un article a The Conversation en el qual plantegen la qüestió següent: des de quina edat és legal (i convenient) que els menors estiguin sense adults?

Per respondre aquesta pregunta, els professors asseguren que la legislació és poc clara en aquest aspecte. Mentre que els experts recomanen que els nens no es quedin sols fins als nou o deu anys, la llei espanyola no estableix una edat mínima perquè els pares puguin deixar legalment els seus fills menors sols a casa. Segons es llegeix en l’article, “la realitat és que l’informe sobre accidents en la població infantil espanyola assenyala que el 9,1 % dels menors de dotze anys es queden sols a casa”.

Com expliquen els autors, aquest fenomen, conegut com “els nens de la clau”, s’està convertint en un problema a tot el món. Se’ls ha donat aquesta denominació perquè acostumen a tenir claus de casa per entrar-ne i sortir-ne quan vulguin: acaben l’escola i van a casa per passar-hi la tarda, sense la presència de cap adult responsable. Resulten preocupants els efectes psicològics o afectius que es poden generar d’aquest fet: “Els nens i nenes arriben a tenir la sensació que importen poc als seus pares, o fins i tot que no els estimen”, afirmen.

Tots dos docents han conclòs amb una reflexió sobre el temps de qualitat que han de passar els pares i mares amb els seus fills. “Malgrat les limitacions de temps de les famílies actuals, hem de recuperar la importància de ser-hi. És essencial en la construcció de vincles sòlids”.

L’article, que té més de 70.000 lectures, s’ha reproduït en diferents mitjans nacionals com La Vanguardia Digital, l’ABC o la Cadena Ser. A més a més, ha tingut abast internacional i s’ha publicat a Infobae, un mitjà argentí. Les lectures són nombroses a Espanya, l’Argentina, els Estats Units i l’Uruguai.