De Carreras va començar la seva intervenció qualificant d’“admirables” els canvis jurídics que es van produir entre 1975 i 1978, des de la mort de Francisco Franco fins que va entrar en vigor la constitució democràtica el 1978.

Per entendre-ho, el ponent va fer un repàs històric des que va començar pròpiament la democràcia amb la primera constitució de Cadis, passant pels canvis estructurals que van tenir lloc entre 1933 i 1943 i la dictadura franquista.

Posteriorment, referint-se al període de postguerra europeu, el conferenciant va afirmar que “l’anomalia de la història espanyola és que mentre a Europa es va començar un procés de pau, prosperitat, democràcia social, a Espanya tenia lloc una dictadura”. De Carreras va fer al·lusió als dos períodes en què pot dividir-se la dictadura franquista i va assenyalar els motius pels quals Espanya va poder dirigir-se cap al progrés, tot i estar en un context polític de dictadura.

De la mateixa manera, va remarcar el paper clau que va tenir la monarquia en la transició després de la mort de Franco. “El rei esdevé peça clau perquè és el motor del canvi , és qui pot agrupar i suscitar unes lleialtats que no pot suscitar cap altra persona, tant a dretes com al centre i fins a la mateixa esquerra”, va afirmar De Carreras.

Finalment, va parlar de la formació de la nova constitució i va subratllar que “el dret es converteix en peça bàsica de la democràcia constitucional”.