Els problemes posturals juguen un paper central en la disfunció dels nens amb discapacitat que influeixen en l’execució de les activitats de la vida diària. El coneixement de la naturalesa específica dels problemes posturals és vital, ja que pot ser una dada important a tenir en compte pel fisioterapeuta a l’hora d’ajustar la teràpia a les dificultats d’un pacient específic.

El control postural és un procés actiu en què el sistema nerviós central contínuament explora els límits d’estabilitat, intenta predir els efectes dels canvis de l’entorn en la postura i tracta de contrarestar de manera eficaç el resultat de les pertorbacions mecàniques sobtades. És una tasca complicada que involucra pràcticament totes les parts del sistema nerviós central (SNC).

Aquest fet fa que sigui vulnerable als esdeveniments desfavorables dels primers anys de vida. Gairebé tots els nens amb trastorns que afecten el cervell en desenvolupament (per exemple, paràlisi cerebral, DCD, autisme) tenen disfuncions menors o majors en el control postural. També els nens amb problemes neuromusculars, com l’espina bífida o malalties neuromusculars, presenten problemes posturals i han de trobar solucions específiques segons l’edat per fer diferents tasques de la vida diària.

D’aquesta manera, com explicava la fisioterapeuta Brogren, la realització de les activitats quotidianes requereix un control flexible de la postura. Fins i tot les activitats relativament senzilles, com posar-se un suèter requereix complexes interaccions entre els diferents sistemes que intervenen en el control del moviment i la postura. L’objectiu general del maneig i el tractament dels nens amb discapacitats del desenvolupament és millorar la capacitat dels nens per realitzar activitats en el context de la vida diària. El tractament i el maneig d’aquest tractament es poden dividir en tres categories: d’una banda, amb intervencions dirigides específicament als impediments; de l’altra, amb intervencions dutes a terme en el context de la vida quotidiana que requereixen la participació activa, i finalment, amb les adaptacions de l’entorn.

Eva Brogren és professora associada del Department of Women’s and Children’s Health del Karolinska Institute de Suècia. En la seva carrera com a fisioterapeuta s’ha especialitzat en teràpies per a nens amb paràlisi cerebral.