En què t’has inspirat per compondre aquest himne?

Vaig compondre l’himne amb la idea de fer una música que, en escoltar-la, les notes despertessin en l’ànim l’esperança: evocar aquesta esperança que té l’estudiant per voler canviar el món que l’envolta, intentant fer tot el possible per millorar-lo. Aquest era l’esperit que jo tenia quan estudiava al Conservatori de Música. Crec que cal infondre esperança en els alumnes que, en un futur, quan siguin professionals, hauran de ser capaços d’enfrontar-se als desafiaments del nostre temps.

També volia que l’himne recollís en l’estructura harmònica la solemnitat, pròpia de la Universitat, pensant en els actes oficials, en els premis i reconeixements, moments de màxima solemnitat institucional. 

Finalment, havia de ser una música que albergués grandesa. L’himne està compost en la tonalitat de mi major, la més pura de les tonalitats, segons el compositor rus Scriabin. 

Crec que poques coses són més grans que l’amistat, i és precisament a la Universitat on pots fer amics per sempre. Així havia de ser una música que inspirés aquesta grandesa, tan pròpia de l’amistat.

En definitiva, esperança, solemnitat i grandesa és el que he intentat transmetre en aquest himne, que espero que sigui inspirador.

Com ha estat el procés de creació d’aquest himne?

Quan vaig presentar una maqueta al Patronat de la Universitat al mes de juliol, els vaig comentar que fragments d’aquesta música feia anys que els tenia al cap. Guardava en un calaix la melodia de la meva època d’estudiant, així que era una oportunitat immensa donar-la a conèixer ara creant l’himne de UIC Barcelona. Crec que el missatge musical que emana de la partitura interpel·la amb força l’oient i, alhora, comparteix els valors d’una institució com aquesta universitat. Aquests últims mesos, la tasca de fer els arranjaments per a l’orquestra simfònica i el cor, i gravar-la, han estat personalment molt emocionants.

Què ens podries dir del procés de gravació?

La gravació s’ha fet a Barcelona, a l’estudi de Vasil Lambrinov, que és un músic excel·lent. Allà vam gravar les cordes, amb deu violins, quatre violes, quatre violoncels i dos contrabaixos, i s’ha utilitzat so de bancs de sons per als vents, la percussió i el cor. Crec que el resultat és molt bo, i ara en escoltar-lo em fan venir ganes un dia de poder dirigir-lo amb el so 100 % real de cor i orquestra simfònica. Temps al temps! 

Com et sents ara en presentar-lo?

De moment l’himne ha tingut molt bona acollida, i això lògicament em fa molt feliç. Per a mi és un honor immens que aquesta música que he compost des del cor vagi unida a UIC Barcelona. Crec que la música és una eina que ens ajuda a enllaçar i teixir molts moments de la nostra vida que, sense música, no serien el mateix. En el cas d’aquest himne, a partir d’ara aquesta música ha de fer el seu propi recorregut, i tant de bo arribi a molts cors que la facin seva, i aconsegueixi inspirar moments inoblidables.

Com contribueix la música a transformar la societat?

La música té un poder transformador; vas a un concert, hi entres d’una manera i en surts renovat. És quelcom transformador. La música al final són vibracions, i té un efecte poderós sobre l’ésser humà. Aquesta capacitat de transformar-nos l’hem d’explotar molt més. Sabem que l’art és fonamental en les nostres vides, però sovint l’art ens crida i la societat no l’escolta. Crec que hem d’elevar la música, molt necessària en una societat que a vegades mira cap a l’altra banda: es va demostrar a la pandèmia, quan les arts ens van salvar en molts moments. Hem de continuar insistint perquè sigui més protagonista en les nostres vides. 

Quin paper creus que juguen avui dia les humanitats, la cultura i l’art, sobretot en els joves, en una societat cada vegada més tecnificada?

L’art té el poder de moure la consciència. Juguem en una lliga en la qual cal tenir temps per apreciar l’art, davant la immediatesa que ens ofereix la tecnologia. Escoltar la “Cinquena simfonia” de Beethoven et pot canviar la vida, però cal invertir-hi 34 minuts. La música necessita temps per apreciar-la, però és emocionant i quan hi connectem, no podem viure sense. Animo a no perdre l’entusiasme per les arts i la cultura.

Què suposa per a tu formar part de UIC Barcelona com a membre del Consell Assessor? 

Suposa una oportunitat de poder compartir amb altres persones experiències i coneixements de diferents disciplines que ens enriqueixen i aporten a tots. Tenir un consell assessor és una cosa molt valuosa. Em sembla una visió meravellosa per part de la Universitat tenir aquest consell, en el qual persones de la societat civil hi aportin i puguin ser reflex i transmissores de coneixement. En aquests últims mesos ha estat un privilegi poder compartir amb aquestes persones diferents visions, sumar esforços i poder créixer.

El Consell Assessor Universitari de UIC Barcelona, del qual forma part Carlos Checa, té prop de 90 membres de la societat civil procedents de diferents àmbits culturals, científics i empresarials de l’entramat social. Tots ells tenen una àmplia i reconeguda trajectòria professional des d’on col·laboren assessorant i contribuint a donar resposta als reptes presents i futurs que s’obren en l’horitzó de l’educació de les noves generacions. 

Des del CAU, que presideix Francesc Homs i Ferret, s’impulsa la transferència del coneixement de UIC Barcelona cap a la societat, explicant la proposta de valor diferencial que aporta la Universitat a través de la seva activitat docent i investigadora. Per a això, els membres del Consell estan organitzats en comissions de treball específiques de les àrees de coneixement de les quals són experts i en les quals desenvolupen la seva activitat professional. En aquest sentit, el compositor Carlos Checa forma part de la Comissió d’Humanitats. 

En nom de Patronat i de la Junta de Govern, el rector Alfonso Méndiz ha volgut agrair a Checa aquest “regal”, que començarà a sonar en tots els solemnes actes acadèmics. “A UIC Barcelona creiem en el poder transformador de l’art i la cultura. Carlos Checa representa aquestes persones amb talent que promovem a la Universitat, que es converteixen en veritable motor de desenvolupament i canvi”, ha afirmat el rector. Precisament, la Universitat promou el projecte Impars, un projecte que impulsa l’art en totes les seves disciplines.