“Qui va destruir la Biblioteca d’Alexandria?”. Amb aquest interrogant, envoltat de mite, ha obert avui la seva conferència a UIC Barcelona el lingüista Christophe Rico, doctor en grec antic, catedràtic de Filologia Grega a l’Escola Bíblica Francesa de Jerusalem i degà de l’Institut Polis de Jerusalem. L’expert en llengües antigues ha ofert per a la Facultat d’Humanitats una ponència sota el títol “Naixement, esplendor i caiguda de la Biblioteca d’Alexandria. Qui va destruir la Biblioteca?”, en la qual ha fet llum sobre el mite de la seva desaparició: “Tot apunta que la fi va ser el 48 aC”.
El Dr. Rico ha compartit les conclusions del seu estudi dels textos antics —tornant a la font primària— per determinar que el possible responsable de la destrucció de la Biblioteca fos Juli Cèsar: “El mateix Cèsar, en el bellum civile, diu que va haver de cremar la flota de l’enemic, però no parla de la crema de la Biblioteca, ja que les seves publicacions són propaganda. Així i tot, podem suposar que, en aquest incendi, durant la primera guerra alexandrina, va ser quan es va cremar”.
Per poder arribar a la conclusió de la destrucció del gran centre del saber, el catedràtic ha posat en context als estudiants, fent un repàs des de l’aparició de les primeres biblioteques i la creació del centre alexandrí: “Demetri de Falèron va ser la ment que hi va haver darrere del projecte, amb el suport dels reis Ptolemeu I i II”, ha explicat.
Seguidament, el Dr. Rico ha parlat de l’etapa d’esplendor de la Biblioteca que malgrat ser “un lloc enorme, tota la informació que albergava cabria avui en un simple llapis de memòria”. “No se sap el nombre de volums que tenia Alexandria, però testimoniatges com el de Sèneca ens porten a pensar que en van ser 40.000”, afirma l’expert.
La degana de la Facultat d’Humanitats, Judith Urbano, ha presentat al Dr. Rico i ha destacat la importància que les conclusions del catedràtic vinguin d’“una recerca dels textos antics, anant a les fonts primàries, que és sempre el més important i buscant que siguin el més contemporànies possibles”, ha afirmat la professora.
Com a conclusió, el Dr. Rico ha enviat un missatge tranquil·litzador als estudiants, després d’explicar la desaparició de la Biblioteca d’Alexandria, afirmant que si no s’hagués cremat, hauria desaparegut igualment perquè hauria caigut en desús, fins i tot per la humitat del Nil, que hauria afectat els papirs: “El més important no es va perdre, ja que en aquest moment ja existien altres biblioteques, fins i tot algunes de privades, i els textos importants circulen molt, per la qual cosa no poden desaparèixer”, ha confirmat l’expert.
