El treballador ha de saber que la seva empresa pot vigilar els dispositius i canals de comunicació que formen part del seu entorn laboral. És una de les principals conclusions extretes de la jornada “Accés i registre de dispositius electrònics i recerques internes en l’empresa” celebrada a UIC Barcelona i en la qual han participat magistrats, advocats i professors experts en la matèria. 

Aquesta jornada pretenia analitzar l’impacte de la sentència 489/2018 de la Sala Penal del Tribunal Suprem, el ponent de la qual és el magistrat Antonio del Moral. Sobre la sentència, l’advocada i coordinadora del Postgrau en Compliance i Ciberseguretat de UIC Barcelona, Alejandra Vargas, desprèn que “sempre que es compleixin els requisits d’informació prèvia al treballador, proporcionalitat i deguda justificació, l’empresari té dret a accedir als dispositius o canals de comunicació que la companyia posa a la disposició de la plantilla, i aquí el compliance pot jugar un paper fonamental per informar i conscienciar empresaris i treballadors”.

En aquest sentit, l’advocada laborista de Rödl & Partner Mariona Valls considera que, davant aquest tipus de situacions, és necessària la ponderació de dos drets: el de llibertat del treballador, que és fonamental, i el de poder de direcció de l’empresa previst en l’estatut de treballadors. “Per poder equilibrar els dos drets, és necessari que s’avisi el treballador que es posa en escac el seu dret a la intimitat”, ha manifestat. 

L’advocada laborista del mateix despatx Carlota Aguirre ha afegit que existeix un conflicte d’interessos entre la facultat de controlar els treballadors i els mateixos drets fonamentals dels empleats. A més, ha sostingut que “els correus electrònics i l’accés a aquests correus són l’eina sobre la qual més control s’exerceix” i al mateix temps, el que genera més polèmica. En aquesta línia, Valls ha apuntat que “no es pot justificar una intromissió en el correu electrònic pel fet que es fa una revisió anual dels continguts dels correus. No és suficient per entrar i vulnerar un dret fonamental”.

A l’acte, emmarcat en el Màster Universitari en Ciberdelinqüència i en el Postgrau en Compliance i Ciberseguretat de UIC Barcelona, hi ha assistit el magistrat de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, que ha apuntat que “la recerca interna corporativa ens ha començat a preocupar ara” i ha reivindicat el paper del compliance officer. 

En aquest sentit, ha recordat que “la norma diu que no es té l’obligació de denunciar el que no s’ha presenciat”, però sí que cal “reaccionar quan es veu un delicte en l’empresa per parar-lo”. De tota manera, ha puntualitzat que, en una recerca interna corporativa, la persona investigada es pot acollir a no declarar-se culpable: “Es pot negar a donar documents perquè forma part de la seva estratègia”.

En la mateixa línia s’ha pronunciat el sènior Corporate Risk Manager de Novartis, Juan-Jorge Gili, que assenyala que, si la persona investigada en una empresa vol guardar secret, “cal respectar-ho” i ha afegit que “és fonamental que la recerca es dugui a terme amb la màxima discreció possible”. Finalment, el CEO i CTO d’Incide, Abraham Pasamar, ha explicat el procés tècnic d’accés i recerca que ha de dur a terme l’empresa per aconseguir una informació de forma lícita i segura.