El 6 de maig, l'arquitecta i urbanista britànica Elsie Owusu va clausurar el cicle Foros 2020 de UIC Barcelona School of Architecture amb una videoconferència titulada “Architecture, Art & Inclusion: Lockdown Dreams”. En la conferència, Owusu va abordar en quina mesura la situació global generada per la pandèmia de la COVID-19 permetrà a arquitectes, artistes i enginyers replantejar dinàmiques instal·lades en el sector i evolucionar cap a un nou model. “Estem veient en aquest període de confinament forçós una oportunitat per a la contemplació i la constatació que és necessari apostar per una societat més resilient basada en la tecnologia intel·ligent, la igualtat, la diversitat i la justícia social”, va afirmar. “Ja abans d'aquesta pandèmia, l'arquitectura estava sotmesa a grans reptes. Crec que aquesta crisi facilitarà el triomf de les xarxes creatives i inclusives així com les pràctiques a petita escala ridiculitzades durant molt de temps per l'arquitectura dominant per considerar-les ‘indústries artesanals’”, va concloure.

Elsie Owusu OBE és arquitecta i dissenyadora urbana. Durant deu anys, va ser sòcia del despatx Feilden + Mawson, en el qual va codirigir la renovació de la Cort Suprema del Regne Unit i va redissenyar l'entrada de l'estació de metro de Green Park. El 2015 va fundar el seu propi despatx d'arquitectura. L'arquitecta és, a més a més, directora de JustGhana, una organització ètica que promou la inversió interna i el bon govern a Ghana amb un enfocament especial en l'educació per a nens i joves en l'àmbit de les indústries creatives. El 2003, va ser condecorada amb l'Ordre de l'Imperi Britànic, que concedeix la reina Isabel II, pels seus serveis en l'àmbit de l'arquitectura com a presidenta fundadora de la Society of Black Architects. Va ser triada African Business Woman of the Year el 2014. Va ser finalista per a la presidència del Royal Institute of British Architects el 2018, que va perdre davant l'arquitecte irlandès Alan Jones.

Foros, cicle anual de conferències sobre arquitectura, s'ha articulat en aquesta nova edició sota el títol “Co-benefits” (Beneficis col·laterals), amb l'objectiu de reflexionar sobre els vincles i els processos d'interacció cultural entre l'arquitectura contemporània i altres manifestacions artístiques com la dansa, l'escultura, el cinema o el còmic.