Durant la seva intervenció, Valls va presentar els resultats del treball La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Aquest projecte va ser mereixedor de la V Beca d’Investigació Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, dotada amb 6.000 euros. 

El professor va defensar la importància d’incorporar sistemes d’anàlisi dialectomètrica en l’estudi dels processos de substitució lingüística. Sovint, la dialectometria s’ha utilitzat per validar quantitativament les classificacions dialectals basades en feixos d’isoglosses (línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat i que separa dues àrees dialectals). Aquesta metodologia ofereix un ventall d’eines extraordinàriament diverses per analitzar l’estat actual i les perspectives de futur de les llengües. 

Per justificar aquest nou enfocament, Valls es va centrar en dos dels processos de canvi que avui afecten les varietats nord-occidentals de la llengua catalana: d’una banda, va analitzar l’impacte que les polítiques lingüístiques de Catalunya i l’Aragó han tingut en el contínuum nord-occidental, l’anomenat efecte frontera. Per altra, va constatar que aquest doble procés d’autonomització de la llengua ha afavorit una certa hibridació de les varietats de la Franja amb la llengua castellana.