La jornada la va inaugurar la psicòloga sanitària i psicopedagoga escolar Andrea Pérez Orué, amb la conferència: “Les múltiples màscares de l’assetjament escolar: què els passa als protagonistes?”. Pérez Orué va explicar aquest fenomen, parlant sobre els diferents protagonistes que té i com es pot conscienciar cada un dels afectats. “És un tema greu –va dir– perquè actualment un de cada cinc nens ha patit assetjament escolar”. En tot cas, va continuar explicant, “no s’ha d’estigmatitzar l’assetjador: ni les víctimes són sempre víctimes, ni els assetjadors són sempre assetjadors”.

Aquesta conferència va donar pas a una taula rodona, en què van intervenir el professor José Ramón Agustina, director del Màster en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona i especialista en ciberassetjament; Consuelo León, directora de l’Observatori de Polítiques Familiars i responsable de comunicació de l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de UIC Barcelona (IESF), i Joana Cipré, mestra i psicopedagoga.

Agustina, com a advocat especialista en delictes tecnològics, va parlar sobre els perills derivats del sexting, pràctica de risc que acaba molt sovint generant formes d’assetjament entre iguals a l’escola. Va analitzar el sexting com una modalitat de violència de gènere mediatitzada per les noves tecnologies, tant a les xarxes socials com a través dels smartphones, un perill molt estès entre els adolescents. En aquest sentit, va assegurar que “no és prudent parlar del que alguns anomenen ‘sexting segur’, ja que les relacions sentimentals, especialment entre adolescents, poden ser molt inestables”.

Per altra banda, Consuelo León va destacar el paper de la família en el fenomen de l’assetjament. Segons va explicar, resumint un estudi recent de l’IESF, “l’assetjament a l’escola ha crescut en els últims cinc anys de manera paral·lela als canvis en la vida familiar: horaris laborals extensos del pares, solitud del menor a casa, canvis en l’estructura familiar, i també certa inseguretat en l’exercici de la funció parental”. Per aquests motius, va afirmar León, “avui és més necessari que mai un clar i decidit acord educatiu entre família i escola, ja que es donen clares disparitats pel que fa a la manera de transmetre el context normatiu bàsic sobre el respecte entre iguals, tan necessari per viure en societat”.

Finalment, Joana Cifré va parlar de la seva experiència com a mestra i es va referir a la prevenció de l’assetjament i a les eines que s’ha de donar als alumnes des de petits: “És molt important treballar des de l’empatia, que és la primera manera de veure el que està bé i el que està malament perquè suposa posar-se al lloc de l’altre”. Cifré va parlar de la necessitat d’actuar de seguida davant d’aquestes situacions: “Els nens són de tots els mestres, i tots han de prendre mesures tan bon punt vegin un possible cas d’assetjament”. I va aconsellar als futurs mestres implicar-se en la vida de l’escola, escoltar sempre els nens, i crear bons vincles amb els petits.