En el Simposi, hi haurà la ponència, entre d’altres, del catedràtic Francesc Torralba, que parlarà sobre el propòsit de les organitzacions i els valors corporatius, així com de l’autodonació i el propòsit personal.

Francesc Torralba és professor, filòsof i teòleg. Actualment és director de la Càtedra Ethos d‘Ètica Aplicada a la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d‘Urgell.

Per què és tan important el propòsit en una empresa?

El propòsit d’una organització és la seva raó de ser, la causa final, l’argument de la seva existència. És fonamental expressar-lo públicament i plantejar-se un objectiu que sigui útil i necessari per a la societat. El propòsit és el que dona sentit a una organització, el motiu pel qual existeix. És fonamental que els membres de l’organització el coneguin i, sobretot, que desitgin fer-lo realitat, aportar-hi enginy, talent i esforç perquè es faci gradualment real.

Per a això s’ha de plantejar un propòsit que, d’una banda, activi la il·lusió, l’entusiasme, però, per una altra, que no sigui maximalista, utòpic, perquè, en aquest cas, serà molt difícil aconseguir-lo i la conseqüència serà la frustració col·lectiva. El treball de persuasió és clau en el lideratge de l’organització, perquè només si el propòsit és creïble i assumible per part de la comunitat de persones que la integren serà possible realitzar-lo.

Hi ha empreses sense propòsit?

Hi ha empreses sense propòsit definit o bé sense un propòsit noble. Quan el propòsit s’oculta, o simplement no es posa de manifest, s’activen totes les sospites. Quan el propòsit d’una organització és noble, fecund per a la societat perquè millora la qualitat de vida dels ciutadans i contribueix al ple desenvolupament d’aquests, a la millora de la societat, de la cultura o del medi ambient, estranyament s’oculta. Un propòsit noble activa la il·lusió, l’anhel de contribuir a fer-lo realitat i, per això mateix, és una font de sentit i, alhora, una força motriu per a l’organització.

Com es relacionen els valors corporatius d’una empresa amb el seu propòsit?

Els valors corporatius són els intangibles d’una organització. En un llenguatge poètic, podríem dir que en constitueixen l’ànima, la naturalesa interior. Per fer realitat qualsevol propòsit és indispensable el cultiu d’uns certs valors. Els valors corporatius defineixen l’ethos d’una organització, la manera de ser, la forma, en un llenguatge aristotèlic, mentre que el propòsit és la seva causa final, l’objectiu últim. Els valors són els pilars de l’organització, la qual cosa li confereix una singularitat en el món, però només si es tradueix en pràctiques afins als valors, en un estil de treball que sigui fidel a la piràmide axiològica de l’organització.

Què és l’autodonació?

“Som do i estem fets per al do”. Aquesta frase de Joseph Ratzinger a Caritas in veritate ens fa pensar en moltes coses. El que realment satisfà la vida humana és la donació, oferir als altres els talents que un ha rebut gratuïtament. El talent que no es dona, es perd per sempre. Una persona experimenta més felicitat a donar que no a rebre. Quan una persona pot donar el que sap, el que domina, als altres i a través d’aquest do observa que millora la qualitat de vida dels altres, experimenta un estat que denominem felicitat. Una organització ha de ser un àmbit on poder canalitzar aquesta pràctica de la donació.

Com influeix el propòsit de cada persona en la societat o en el propòsit grupal?

La clau de l’èxit radica en la correspondència entre el propòsit individual i el propòsit corporatiu. Quan una persona experimenta passió pel propòsit de l’organització, perquè s’hi  identifica existencialment, no necessita una motivació extrínseca, un sistema de compensacions i contraprestacions. Es mou per si mateix, té el motor en el seu propi ésser. D’aquest motor, en diem entusiasme.

Llavors tota l’activitat flueix d’un mode harmònic en l’organització i no hi ha conflictes axiològics entre el col·laborador i la corporació. Per aconseguir aquest fi, és fonamental discernir correctament els processos d’admissió dels futurs col·laboradors en l’organització i verificar aquesta correspondència entre el propòsit de vida individual i el corporatiu.