Els autors de l'estudi són els investigadors Maria Fernández-Capo, Silvia Recoder i Maria Gámiz, de UIC Barcelona, juntament amb Juana Gómez-Benito de la Universitat de Barcelona i Everett L. Worthington de la Universitat Virginia Commonwealth. 

L'article “Measuring Forgiveness. A Systematic Review” va ser publicat a la revista European Psychologist. L'estudi tenia com a objectiu determinar quines seran les millors eines per mesurar el perdó. Per a això, les investigadores van dur a terme una revisió sistemàtica mitjançant la recerca en quatre bases de dades (Scopus, WOS, PubMed, PsycINFO), combinant derivats de la paraula perdó i avaluació. 

El resultat va ser que en un total de 42 documents es presentaven 45 mesures diferents per avaluar el perdó. Les mesures es van classificar en escales psicomètriques (N=33) subdividides alhora en funció de si mesuraven perdó disposicional, perdó episòdic o perdó diàdic. Les dotze mesures restants es van classificar com altres mesures de perdó i es van dividir en instruments per mesurar perdó implícit, instruments per mesurar perdó conductual i, finalment, instruments per mesurar perdó de manera biològica. 

Pel que fa a les escales, es va fer una anàlisi detallada de les seves propietats psicomètriques. A partir de les característiques avaluades s'obtenia una puntuació total de cada escala per orientar el lector a l'hora de triar-les com a instrument d'avaluació. Els resultats van mostrar que les escales més potents a nivell psicomètric per mesurar el perdó disposicional van ser la TNTF, la HFS i la DFS. Pel que fa al perdó episòdic les millors van ser la TRIM-12 i la DTFS. 

Com expliquen els investigadors, una de les conclusions que s'extreu de l'estudi és “el clar desacord que existeix entre investigadors i clínics sobre el concepte del perdó”. Així mateix, els autors proposen en l’article una guia d'orientació per seleccionar instruments d'avaluació, de la qual destaquen que "s'inclouen anàlisi sobre la relació del perdó amb variables relacionades, creant una xarxa gnomològica del constructe".