L’investigador del Bioengineering Institute of Technology Miguel Ángel Mateos participa en un estudi impulsat per l’ICMAB (Institut de Ciència de Materials de Barcelona), amb el qual s’ha aconseguit crear matrius d’hidrogels biohíbrids funcionals a escala de laboratori, una estructura que permet augmentar la proliferació de cèl·lules T humanes en cultius. En l’estudi, també hi han participat investigadors de la UPC.
La immunoteràpia cel·lular, i en particular la teràpia cel·lular adoptiva, ha demostrat ser un tractament eficient per combatre el càncer, així com diverses malalties autoimmunes i infeccioses. Aquesta teràpia utilitza el sistema immunitari del propi cos per combatre les malalties. En concret, les cèl·lules o limfòcits T, part d’aquest sistema immunitari, són especialment actives contra el càncer. S’extreuen del tumor o es modifiquen genèticament per reconèixer-lo, es conreen i s’expandeixen in vitro, i finalment es reintrodueixen al pacient.
Actualment, les cèl·lules immunitàries necessàries per a aquestes teràpies s’obtenen conreant-les en suspensió. En estudis anteriors, investigadors de l’ICMAB ja havien proposat fer servir matrius artificials que repliquessin els ganglis limfàtics del cos, on normalment s’activen les cèl·lules T, ja que cada vegada hi ha més evidències de la influència positiva que aquest microambient immunitari té en les cèl·lules que s’obtenen. De tots els hidrogels naturals i sintètics provats en la matriu, s’ha demostrat que els hidrogels PEG-heparina són els més adequats per millorar la ràtio de creació de noves cèl·lules T humanes.
En l’article “3D Printing as a Strategy to Scale-Up Biohybrid Hydrogels for T Cell Manufacture”, publicat en la revista ACS Applied Materials & Interfaces, el grup d’investigadors ha imprès amb èxit hidrogels PEG-heparina en 3 dimensions. “Poder imprimir en 3D els nostres hidrogels inspirats en ganglis limfàtics acosta l’ús de la tecnologia a la clínica, que assegura que és un sistema escalable, i obre el camí a noves aplicacions en l’enginyeria de teixits”, afirma Judith Guasch, científica titular de l’ICMAB, “el pas següent ja és testar les cèl·lules T produïdes en models in vivo”. Per la seva banda, Miguel Ángel Mateos, investigador del Bioengineering Institute of Technology de UIC Barcelona, afegeix que “la impressió d’aquests hidrogels ha estat tot un desafiament, però hem aconseguit obtenir constructes amb l’estructura adequada per a l’activació de les cèl·lules T”.
