1. Per què vas decidir estudiar Educació?
El primer record que tinc relacionat amb el desig de dedicar-me a l’educació és de quan tenia 4-5 anys i jugava amb nines. En aquells dies, recreava que era la professora i elles, les meves alumnes. Després, vaig voler ser advocada i enginyera. Però als 16 anys, gràcies a ser monitora d’un casal d’estiu, vaig saber que la meva vocació estava relacionada amb els nens. És per això que no vaig tenir cap dubte d’estudiar Educació Primària amb la menció en anglès.

2. Què et va portar a complementar aquests estudis amb el Grau en Humanitats de UIC Barcelona?
Durant la carrera de Magisteri era entrenadora de bàsquet d’adolescents i ells es van convertir en la meva autèntica passió. Per això, quan vaig acabar la carrera, vaig prendre una decisió: no només volia ser mestra de Primària, sinó també de Secundària i Batxillerat. Però el dubte era: de què vull ser professora? Llavors, vaig veure clar que a mi m’encantava la literatura i la filosofia, i que la sortida perfecta era estudiar Humanitats per ser més polivalent i poder ensenyar de forma transversal llengües, literatura, filosofia, art, història…

3. Com recordes el teu pas per UIC Barcelona? 
Gràcies a les convalidacions, vaig poder fer un pla d’estudis molt ambiciós. Sens dubte, la meva vida no només va sumar coneixements humanístics i culturals, sinó que també va afegir grans persones (amics i professors) amb les quals compto avui dia.

4. Com va ser la teva primera experiència laboral? 
Després del meu pas per UIC Barcelona, vaig estudiar el màster en línia per exercir com a professora a Secundària i Batxillerat i vaig treballar a Nestlé per veure què era el món de l’empresa. Va ser la meva primera experiència laboral i ajudava en el departament de Responsabilitat Social Corporativa de la multinacional. Quan vaig obtenir el títol del màster, el 2017, vaig buscar feina de professora i la veritat és que va ser molt fàcil trobar el que buscava: un col·legi innovador on pogués aprendre cada dia.

5. I ara, com apliques els teus coneixements a l’aula?
Des de l’any passat soc professora de Llengua i Literatura Catalana i Castellana al Col·legi Montserrat, que és capdavanter en innovació educativa. El fet de ser humanista, em permet explicar la literatura relacionant-la, sobretot, amb la història, l’art i la filosofia. D’aquesta manera, intento que els meus alumnes tinguin un coneixement més transversal i crític sobre totes les expressions que ha creat la humanitat al llarg de la història.

6. Com definiries la metodologia que utilitzes a l’hora d’ensenyar?
El Col·legi Montserrat utilitza una metodologia que ha servit de model per a molts altres centres escolars d’Espanya. Algunes de les característiques d’aquesta metodologia són: col·locar l’alumne en el centre de l’aprenentatge fent-lo partícip i protagonista del seu procés mitjançant projectes; el professor deixa de ser un mer transmissor de contingut i és més aviat un guia que ajuda l’alumne a trobar les respostes a les seves preguntes; les aules tenen 60 alumnes i són espais oberts sense parets perquè l’alumnat pugui compartir allò que aprèn i pugui moure’s sense dificultat…

7. Quin és el teu objectiu com a professora?
Crec que és fonamental que sigui un exemple a seguir per a ells, sent exigent, responsable i rigorosa en el treball, però amable, positiva i empàtica amb les persones. Respecte als alumnes, el meu objectiu és que siguin bondadosos i crítics amb la societat i el temps que ens ha tocat viure, i també que siguin persones curioses per aprendre coses noves i tinguin interès per deixar empremta en el nostre planeta.

8. I com t’ha ajudat complementar els estudis en Educació amb les Humanitats per tenir aquesta visió?
Els estudis d’Humanitats sempre m’han permès reflexionar i anar més enllà; és a dir, l’humanista no només veu l’arbre que tapa el bosc, sinó que busca el bosc i hi pensa. Poder tenir una formació tan transversal de les Humanitats i complementar-la amb Educació Primària em permet ser una professional polivalent i amant del món interior dels nens i adolescents. Crec que l’Educació i les Humanitats són eines transformadores de la societat, ja que una població educada i culta és molt menys manipulable que una altra.

9. Què opines sobre el fet que en l’àmbit educatiu es doni més importància a les ciències i a la tecnologia que no pas a les disciplines socials i humanístiques?
No és res nou afirmar que en el segle XXI, el coneixement flueix i es comparteix com mai gràcies al vertiginós desenvolupament tecnològic. Però, com bé sabem, en aquesta societat del coneixement, molts governs aposten per les ciències i tecnologia i creuen que es convertiran en estats més rics en el futur. El que no saben és que aquesta aposta no només suposa assumir un empobriment cultural, sinó que també suposa formar persones amb falta de visió sobre el que realment dona sentit a molts dels problemes que afronta la ciència i la vida. 

10. Què diries als alumnes de l’ESO perquè s’animin a estudiar la branca humanística a Batxillerat?
Que el bagatge cultural que dona el camp humanístic els servirà per a tota la vida i en tots els vessants, personal i professional. Les Humanitats t’ajuden a ser una persona compromesa i responsable amb la societat i amb la capacitat de pensar sempre en una solució eficaç, analítica i creativa davant qualsevol problema o repte. La reflexió i l’empatia es desenvolupen sobretot gràcies a les humanitats, ja que adoptem una actitud assertiva en la defensa de les idees i opinions i en la relació amb els altres.

11. Què aporten els estudis i la visió humanista a la societat?
Crec que l’educació no només ha de formar subjectes amb capacitat productiva per a la societat, sinó que ha de preparar individus observadors, crítics, capaços de relacionar idees i conceptes. Individus amb l’habilitat de veure un problema i definir els objectius i mètodes per  afrontar-lo, amb aptituds per comprendre i aprendre altres realitats i arguments. Els valors que regeixen la nostra societat tenen el seu fonament en les humanitats. És a dir, es conformen a través de la història, l’art, la filosofia, la llengua o la literatura.