05/07/2019

Joan Anton Maragall: “La cultura crea addicció: com més en consumeixes, més en vols”

El padrí de la promoció és el president de la Sala Parés, Joan Anton Maragall.

La Facultat d’Humanitats va celebrar l’acte de graduació dels alumnes de la promoció 2018-2019 el 27 de juny passat. L’obertura oficial de la celebració va ser a càrrec de la degana de la Facultat, Judith Urbano. Després del discurs de benvinguda, hi va intervenir la directora del Màster Universitari en Gestió Cultural, la Dra. Marta Crispí, que va adreçar unes paraules als estudiants del Màster.

A continuació, el president de la Sala Parés, Joan Anton Maragall, va oferir una lliçó magistral. Maragall va assenyalar que en els nostres temps hi ha un distanciament entre les arts i les vides de la gent, i va encoratjat els futurs professionals a contribuir a superar aquesta separació, “perquè l’espiritualitat europea hi perd molt en aquest ‘viure sense conviure’ amb la cultura del propi temps”. Tot és començar, va explicar, ja que “com diuen els economistes, la cultura crea addicció: com més en consumeixes, més en vols”.

Seguidament, va dedicar part del seu discurs als alumnes del Màster Universitari en Gestió Cultural. Maragall va definir d’aquesta manera la tasca que duran a terme els graduats del Màster: “A un gestor cultural li cal tenir un peu al cel i un altre a la terra, procurant que no s’allunyin massa l’un de l’altre, per no perdre l’equilibri”. El padrí de la Facultat d’Humanitats va expressar la seva conformitat amb l’aparició d’aquests programes, ja que incidia sobre el fet que “la cultura és fràgil i fàcilment manipulable, per això cal mimar-la, perquè és un dret de tothom i de cadascun dels éssers humans”.

Un cop acabat el lliurament de diplomes als graduats, hi van intervenir en nom dels alumnes els delegats de la promoció.

Finalment, la degana de la Facultat va ser l’encarregada de clausurar l’acte. Urbano va agrair, primerament, la seva tasca tant als pares com als professors i al PAS, i va expressar que tenia sentiments contraposats: alegria per haver presenciat l’evolució constant dels alumnes, pel repte que han superat, i pena perquè marxen. Per acabar, l’acte va finalitzar amb l’himne Gaudeamus Igitur.