10/12/2018

Joan Chirivella: “La meva implicació en el Skype Project em va permetre anar als Estats Units”

El Joan és alumne de segon del grau bilingüe en Educació Infantil i Primària. El primer any a UIC Barcelona es va apuntar a l’Skype Project, una activitat que busca fomentar la fluïdesa dels alumnes parlant anglès mitjançant intercanvis lingüístics amb estudiants nord-americans. Mesos després d’iniciar el projecte, el Joan va viatjar als Estats Units i va conèixer la seva companya de conversa. 

Per què et vas apuntar a aquest projecte?
A primer de grau ens van oferir una activitat més significativa que una exposició oral i era participar en un projecte amb Skype per intercanviar opinions amb alumnes d’altres universitats. 

De quines?
El Bryn Mawr College i el Haverford College, de Pennsilvània.

Quina era la dinàmica d’aquesta activitat?
Cada setmana es feia una sessió de Skype. Normalment, jo la feia els caps de setmana, els diumenges, i consistia a parlar els primers 20 minuts en anglès i 20 minuts més en castellà.  

I quins temes tractàveu a les sessions de Skype?
Al principi la professora ens va donar una llista de temes de què podíem parlar amb l’estudiant americà. Els primers dies parlàvem de les nostres famílies, temes de la nostra vida, de com aprofitàvem el temps lliure… I també de temes de cultura i d’història, com la Guerra Civil espanyola. Després s’havien d’enviar evidències d’allò que havíem après. 

Evidències de quin tipus?
Del tipus fer un resum de la conversa i explicar quins aspectes ens havien cridat l’atenció.

Vas notar cap canvi després de les sessions?
Sí, vaig guanyar fluïdesa a l’hora de parlar en anglès. 

Tu vas fer un pas més enllà de l’activitat i vas viatjar als Estats Units a conèixer la teva companya. Com va sorgir la idea?
En teoria les sessions de Skype només es feien un semestre, tot i que la matèria era anual, però com que tenia intenció de marxar fora vam continuar per tal de fer més estreta la nostra relació. Crec que va ser la meva implicació en el projecte el que em va permetre anar als Estats Units.

I vas descobrir una vida universitària molt diferent…
Em va sobtar com vivien els alumnes al campus, perquè tenien l’oportunitat de compartir la vida, el dia a dia, no només a l’aula. Tots residien al campus i eren com una segona família. 

Mantens el contacte amb la noia amb qui feies l’intercanvi lingüístic?
Tot i que no és obligatori aquest any, continuo amb el projecte. Hi dedicaré una hora a la setmana durant tot el curs i, si tot va bé, volem tornar a fer intercanvi. 

I per què creus que els alumnes de primer s’haurien d’apuntar a l’Skype Project?
Principalment, perquè coneixes una nova cultura, una nova forma de vida. I en aquesta era en què vivim es poden fer coses magnífiques, com el contacte amb una altra persona, i els resultats d’això són beneficiosos.