En el marc del Dia Internacional de la Dona, s’ha celebrat un nou cicle de conferències amb Cases Singulars. Aquesta edició, s’ha centrat en l’actriu Sarah Bernhardt, l’escriptora Dolors Monserdà, la ballarina Loïe Fuller i la pintora modernista Lluïsa Vidal.
 

La Facultat d’Humanitats, de la mà de la seva degana, Judith Urbano, ha celebrat un nou cicle de conferències conjuntament amb Cases Singulars. L’edició actual ha tractat sobre la carrera artística de quatre dones pioneres de finals de segle XIX: l’actriu Sarah Bernhardt, l’escriptora Dolors Monserdà, la ballarina Loïe Fuller i la pintora modernista Lluïsa Vidal; totes elles referents en diferents àmbits artístics de l’època.

Sarah Bernhardt (1844-1923) va ser una actriu de renom que va actuar en més de 140 obres i va fundar la seva pròpia companyia. Coneguda com la “divina Sarah”, va treballar també com a escultora, dissenyadora de vestuari i decoradora. Entre les seves actuacions, destaca l’obra Hernani on va participar com a senyora Sol, que la va catapultar a la fama. També va interpretar papers masculins a Hamlet i va recórrer el món durant dos anys, acompanyada de fins a 80 baguls amb les seves pertinences. Quan va tornar, va comprar el Théâtre de la Renaissance i el va dirigir durant cinc anys.

Dolors Monserdà (1845-1919) va ser escriptora, dramaturga i poeta, guanyadora de dos premis als Jocs Florals de Barcelona, dels quals va ser la primera presidenta el 1909. Va escriure la novel·la Montserrat, que es va convertir en la primera novel·la catalana escrita per una dona. L’escriptura de Monserdà tenia una intenció moral i una perspectiva femenina. Compromesa amb les causes socials i feministes, va promoure iniciatives com el Patronat per a les Obreres de l’Agulla, que proporcionava atenció mèdica gratuïta, formació i materials per cosir.

Loïe Fuller (1862-1928) va ser una ballarina i artista revolucionària que va explotar les possibilitats de l’electricitat en el teatre. Va començar la seva carrera als 16 anys i va tornar als Estats Units per desenvolupar un espectacle de dansa amb grans desplegaments de tela i llum. El 1892 va viatjar a París i va estrenar la seva “Dansa serpentina” al Folies Bergère. Les seves electritzants actuacions i acolorits desplegaments la van convertir en una sensació instantània, i va cridar l’atenció d’artistes de l’època com Ramon Casas.

Finalment, Lluïsa Vidal (1876-1918) va ser una pintora modernista especialitzada en retrats, natures mortes i paisatges. La seva obra va estar molt influïda per l’Art Nouveau i va estudiar amb Ramon Casas i Isidre Nonell. En els seus quadres solien aparèixer figures femenines i objectes quotidians. Va ser membre de l’influent col·lectiu artístic català Els Quatre Gats i admirada per pintors com Joaquim Mir i Santiago Rusiñol.