- Més vistos
- Darrera visualització
La Càtedra d’Empresa Familiar Bosch Aymerich organitza la segona jornada sobre la successió de l’empresa familiar
L’acte va reunir al Col·legi d’Economistes de Catalunya destacats professionals i docents del sector per parlar sobre el futur de les empreses familiars en la societat actual i proposar solucions contra el declivi
La Càtedra d’Empresa Familiar Bosch Aymerich de la Facultat de Dret de UIC Barcelona va celebrar el 12 de maig la segona jornada sobre “La successió de l’empresa familiar”. A la sessió, organitzada juntament amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), amb el suport de la Fundació Bosch Aymerich, van participar-hi professionals i docents de prestigi reconegut del món de l’empresa familiar.
L’acte, que es va dividir en tres taules d’experts, el va presentar Carmen Jover, secretària de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya i presidenta de Fiscalistes CEC; el Dr. Jordi de Juan, director de la Càtedra d’Empresa Familiar Bosch Aymerich de UIC Barcelona i Jaume Alsina, secretari de l’ASCEF.
La primera taula, sota el títol “Reptes i riscos de la successió de l’empresa familiar”, va estar moderada pel notari Antoni Bosch i hi van participar Jordi de Juan i la Dra. Pilar Marqués, professora de la Universitat de Girona. Els ponents van assenyalar la importància de l’empresa familiar en la nostra economia i van intentar identificar les causes del declivi de l’empresa familiar. “L’empresa familiar es mor. Només el 30 % passa a la segona generació, tan sols el 12 % a la tercera i un 3 % a la quarta. Això ens porta a la sensació d’haver matat un llegat”, va afirmar la Dra. Marquès.
Els ponents van parlar també dels instruments per a la planificació de l’empresa familiar i van destacar les figures del pacte successori i d’un bon lideratge. “La clau per a la perpetuació de l’empresa familiar és un bon govern corporatiu. En el protocol familiar (valors, resolució de conflictes, etc.) es dona una eficàcia jurídica al manteniment de l’empresa familiar, a més a més d’altres mecanismes com la planificació successòria amb els seus instruments”, va explicar el Dr. de Juan.
La segona taula d’experts, titulada “El govern corporatiu de l’empresa familiar”, la va moderar el Dr. Josep Maria Raventós, economista i soci de SingularNet Consulting, i hi van participar Olga del Castillo, advocada i sòcia de Corporate de Crowe i Josep Maria Cervera, director de Corporate & Family Business a Herento. En la seva intervenció, Del Castillo va explicar en què consisteix el bon govern corporatiu i va destacar la importància de la continuïtat de l’empresa familiar: “L’economia espanyola està formada avui principalment per empreses familiars, per això és tan important la continuïtat de l’empresa familiar i només el 28 % d’empreses familiars tenen un pla de successió”.
Per la seva banda, Cervera va assenyalar les pautes perquè la successió tingui garanties: “Cal tenir en l’estructura de decisió les polítiques de porta oberta, la gestió de la cartera de negocis i la gestió del talent”.
Finalment, la tercera taula, moderada pel Dr. Jaume Menéndez, economista, i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, va tenir per títol “Planificació successòria i neutralitat fiscal: el repte de la seguretat jurídica”, i va estar formada per Ramon Santos Lloberas, advocat i soci de Fiscal de Crowe, i Jordi Bertran, economista i soci de Bertran Ribera Assessors.
En aquesta última sessió, Santos va parlar dels diferents instruments que cal combinar amb la planificació fiscal i va explicar les diferents fórmules que es poden dur a terme per transferir l’empresa familiar a Catalunya: “Les maneres per transmetre l’empresa familiar a Catalunya, anticipant en vida, són les donacions, els pactes successoris i les donacions per causa de mort”.
Bertran, per la seva banda, va analitzar les qüestions problemàtiques en la planificació successòria, a conseqüència de la poca seguretat jurídica. “Hi ha molt poca sintonia entre la normativa autonòmica i la normativa estatal. El pacte successori, per exemple, només el tenim en determinats territoris amb dret foral, com és el cas de Catalunya”, va explicar l’economista en el seu discurs.
L’acte el va clausurar Natàlia Caba, directora general de Tributs de Catalunya, que va centrar el discurs a resumir la figura del pacte successori.