Per al professor, les empreses familiars són una contribució essencial per a l’economia i ofereixen estabilitat a llarg termini, a diferència de les empreses no familiars: “Quan una empresa és propietat d’un capital risc, té un horitzó determinat d’entre cinc i set anys i han d’aconseguir una taxa de rendibilitat determinada”.

El Sr. Tàpies va afirmar que les empreses familiars estan molt arrelades a les comunitats locals i per tant, el condicionament social és elevat. “En el mateix poble on hi ha les instal·lacions i viu el propietari és on es prenen les decisions”, va recordar el ponent.

Josep Tàpies ha indicat que el president de qualsevol empresa familiar ha de cuidar molt bé l’accionariat si vol que l’organització funcioni correctament i evitar problemes de tipus emocional entre accionistes.

En aquest sentit, ha recordat que “la propietat en l’empresa familiar juga un paper psicològic. L’accionista no en té prou amb el valor de l’acció sinó que vol ser tingut en compte i aquest és un cost addicional que l’empresa familiar ha de pagar”, va indicar el professor.

Durant el tram final de l’Esmorzar Càtedra, els assistents van poder intercanviar i compartir experiències sobre el tema tractat. L’objectiu d’aquesta activitat, que se celebra durant tot el curs, és generar debats al voltant de temes relacionats amb l’humanisme empresarial.