Paola Lagos Labbé és experta en el cinema documental autorepresentacional i el cinema d’assaig, i té vint anys d’experiència com a docent a Xile i Espanya. A través d’una feina profunda d’anàlisi, l’autora ha creat un estudi monogràfic del cineasta, fotògraf i pintor David Perlov, nascut a Brasil. Perlov va emigrar a París amb vint-i-dos anys, i sis anys més tard, va marxar a Israel amb la seva família.
“El que m’atrau del seu cinema és com s’allunya d’una visió narcisista i una retòrica confessional”, explica Lagos. David Perlov va retratar, durant 50 anys, un conjunt de vídeos, fotografies i treballs pictòrics que fugien del cinema comercial per centrar-se en un format domèstic i alternatiu. “Ell va renunciar a tot menys a seguir fent diaris de vida; sumit en una profunda depressió, seguia enregistrant imatges a les quatre parets de casa seva”, afegeix l’autora.
A David Perlov. La imagen bisagra como pensamiento cinematográfico intersticial, Paola Lagos aporta una sèrie d’elements en comú que connecten tots els mons de l’artista. Així doncs, motius visuals com les finestres, portes, miralls o el mateix televisor de casa seva serveixen d’entrades a la realitat que vol explicar. L’obra de Perlov, tal com explica Lagos, no és purament autobiogràfica, ja que també mostra aspectes polítics, històrics i bèl·lics de l’època que preocupaven el cineasta.
“David Perlov tenia una visió crítica de la guerra a Palestina; deia que davant la realitat, l’únic que es podia fer era aixecar la bandera blanca de la pau”, explica Perlov. L’autor jueu es mostrava contrari a les intervencions al Líban que se succeïen en aquell moment per part d’Israel, i es preguntava com era possible narrar cinematogràficament aquella massacre, alhora que criticava la banalitat de la televisió.
Lagos aporta, doncs, una reflexió amb la voluntat que serveixi d’objecte d’estudi per a qualsevol altre cineasta que pugui tractar temàtiques similars de les que parla Perlov. La revista de la Asociación Argentina de Estudios de Cine y Audiovisual Imagofagia lloava el treball de Lagos en el seu llibre: “Qui llegeixi l’estudi trobarà un planter de materials valuosos per a la comprensió de l’obra de Perlov”, escrivia l’autor Fernando Pérez Villalón.
A la presentació, que ha tingut lloc a la Filmoteca de Catalunya, s’ha pogut debatre especialment sobre My stills, l’últim diari que Perlov va estrenar el 2003 i en què el cineasta despulla el seu procés de descobriment de la tecnologia del vídeo i mostra les imatges preses durant els darrers anys de la seva vida a Tel Aviv.
Paola Lagos Labbé s’ha incorporat el curs 2024-2025 com a docent a la Facultat de Ciències de Comunicació a UIC Barcelona, imparteix assignatures de llenguatge audiovisual, cinema documental i cultura audiovisual als estudiants de Periodisme i Comunicació Audiovisual.
