19/04/2018

La professora Villanueva analitza les tècniques de comunicació per a advocats

En la sessió dirigida a alumnes de la Facultat de Dret es va abordar des de l’expressió oral fins a la posada en escena

Seguretat, carisma, lideratge i confiança són quatre conceptes que ens poden semblar força genèrics, però també poden ser sinònims d’una bona comunicació. Això va ser el que va transmetre el 4 d’abril la professora Isabel Villanueva als alumnes de Dret en una sessió especial sobre l’expressió oral i corporal. 

“La diferència entre comunicar i comunicar-se és el feedback que reps”, va dir la professora durant una intervenció en què van participar de manera activa els estudiants. Va ser una sessió en la qual Villanueva va analitzar els principals defectes a la hora d’exposar un tema en públic, i els punts forts que s’han de tenir en compte per garantir una bona comunicació tant personalment com professional.

La professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació va destacar que “mai no s’ha de començar pel principi, sinó definir quin és el concepte final i començar per aquí”, i va subratllar que “una presentació no està treballada si no s’ha assajat”. A més a més, va aconsellar als alumnes que no memoritzin discursos. Els va suggerir que treballar amb idees és clau i d’acord amb aquestes idees cal argumentar i donar pas a la improvisació.

Per tot això, va oferir quatre consells per treballar qualsevol tipus de contingut amb èxit:

1. Si no ho comprenc jo, no ho dic.

2. Una idea per minut i ben desenvolupada.

3. Evitar repeticions i aprendre a dir les coses amb sinònims.

4. Evitar l’excessiva originalitat i l’excessiu perfeccionisme. Buscar la naturalitat i la comoditat, sobretot. 

Els darrers consells de Villanueva van ser tenir present la indumentària i l’entorn a l’hora d’exposar, i va reiterar la idea de sentir-se còmodes tant a l’hora de moure’s per la sala com a l’hora de presentar-se. Per acabar, va destacar que la “posada en escena és el 80% del que es vol comunicar”. Per això, va incidir en la importància de preocupar-se del contingut, però també de la manera en què ens comuniquem.