Les cèl·lules mare mesenquimals humanes s’utilitzen sovint en la medicina regenerativa, com és la regeneració de les articulacions, os, múscul i teixit adipós. En algunes aplicacions, les cèl·lules mare han de sobreviure en condicions de baix nivell de nutrients generats per l’avascularització de la zona empeltada, de manera que conèixer les estratègies per millorar la supervivència d’aquestes cèl·lules mare pot ser de gran rellevància en l’enginyeria de teixits. 

 

En paraules de la Dra. Núria Casals, “en l’estudi realitzat vam mostrar que la proteïna CPT1C, present exclusivament en neurones i cèl·lules canceroses, també s’expressa en cèl·lules mare mesenquimals humanes i les protegeix contra la inanició de la glucosa, la inhibició de la glicòlisi i la privació d’oxigen/glucosa”. Per dur a terme l’anàlisi, el grup de recerca ha utilitzat cèl·lules mare mesenquimals humanes procedents de la polpa dental.

 

Els resultats obtinguts en l’estudi “ens permeten mostrar, per primera vegada, que la proteïna CPT1C promou la supervivència cel·lular en condicions de deficiència de glucosa a través de la millora del flux autofàgic i la síntesi de gotes de lípids. L’autofàgia és un procés clau en estats d’estrès energètic perquè permet reconvertir orgànuls intracel·lulars inútils en nutrients”, expliquen la Dra. Rut Fadó i el Dr. Xavier Roa, autors principals de la publicació. “Aquest treball revela un nou paper de la proteïna CPT1C diferent dels descrits fins al moment en cèl·lules tumorals o neurones, i identifica la CPT1C com un possible objectiu en les estratègies dirigides a millorar la supervivència de les cèl·lules mare mesenquimals humanes en medicina regenerativa”.