La professora Maite Salagaray, de l'Àrea Restauradora de la Facultat d'Odontologia de la UIC, va presentar un pòster al XVIII Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica, que és fruit d'una recerca conjunta amb professors d'altres universitats i disciplines totalment diferents, amb què es vol explicar la importància dels esquelets a l'hora de poder curar malalties d'avui.
El pòster, sobre l’àrea funerària del suburbi oriental de la Tàrraco dels segles I a III dC, presentat en aquest congrés celebrat del 13 al 17 de maig a Mèrida (Badajoz), mostra un dels diferents estudis que s’ha fet gràcies al conveni signat entre la UIC, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Amb aquesta unió d’un grup d’àrees de recerca tan heterogènies –cada una amb els seus instruments i capacitats–, es va voler facilitar el treball dut a terme per la professora Salagaray.
Concretament, explica la professora de la Facultat d’Odontologia, la seva tasca consisteix a “determinar la malaltia dental en esquelets de la Tàrraco romana, complementada amb la informació que aporta la resta del grup com el tipus d’enterrament o l’edat i el sexe dels individus que estudiem, o el possible estatus social, etc.” Per fer això, “actualment –continua– ja s’han estudiat més de dos-cents individus”.
De fet, tot aquest estudi s’emmarca amb el que desenvolupa la professora de la UIC, la qual participa en un projecte europeu en què s’estudia la possibilitat d’extreure ADN de la polpa dental per intentar veure la incidència de la diabetis a la població. La gran diferència amb els altres països és que aquesta recerca se sol fer en persones vives, mentre que ella la fa en material arqueològic. “Està clar –afirma Salagaray– que el coneixement de l’ADN, s’extregui d’on s’extregui, almenys ens ajudarà a entendre millor les malalties i, posteriorment, mirar de solucionar-les”.
