Andrea García, cap del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, va incidir en què la majoria de les morts produïdes per aquesta causa no tenien denúncies prèvies perquè en moltes ocasions les dones agredides, a causa del vincle afectiu existent, no es troben preparades per afrontar el procés judicial que suposa una denúncia. “La denúncia és per a la policia un factor clau per protegir les víctimes i per visibilitzar la lluita contra el maltractament. A Catalunya, l’equip d’atenció a la víctima dels Mossos d’Esquadra està format per 180 agents que fan un seguiment de 15.000 dones, de les quals 10.500 disposen d’una ordre de protecció”.
Per la seva banda, Cristina Díaz-Malnero Fernández, presidenta de la comissió de dret matrimonial i de família de l’ICAB, va fer una descripció del lletrat. “El paper de l’advocat es recolza en tres pilars: la defensa de la víctima –Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere– a través d’un assessorament lletrat capaç de filtrar les qüestions més rellevants i de rebutjar altres qüestions; la protecció del menor –article 2 modificat de la Llei de violència de gènere– i l’acompanyament de la víctima en qüestions associades com la guarda i custòdia, l’ús d’habitatge i la pensió d’aliments i finalment, l’ètica personal davant les denúncies falses o determinats pactes previs al judici que posen en perill la persona agredida i el menor”.
La visió oferta per Mònica Granados, fiscal del Servei de Violència de Gènere de la Fiscalia Provincial de Barcelona, va aproximar als alumnes qüestions com l’afegit moral d’aquests atestats a causa de la vinculació sentimental existent, l’inici del procés a través de les diferents notitia criminis –atestat, denúncia davant el jutjat de guàrdia o instància directa al ministeri fiscal– que desencadenen diligències, les activitats instructores i les mesures cautelars. “L’agreujant del domicili familiar com a context de delicte ofereix més impunitat i gravetat. D’altra banda, com hi ha una constant evolució jurisprudencial, destacant, per exemple, que el Tribunal Suprem ha reconegut recentment que en el cas dels menors n’hi ha prou que hagi sentit, ni tan sols vist, la violència. Finalment, l’article 416 d’enjudiciament criminal ofereix a la víctima en qualsevol moment del procés la possibilitat de no declarar, amb les conseqüències que puguin donar-se quan hi ha un perill clar. Per això el ministeri fiscal pot demanar en ocasions una ordre de protecció, tot i que la víctima no ho vulgui”.
El punt final de tot aquest procés està als tribunals. Sonia Gutiérrez Muñoz, magistrada del Penal núm. 16 de Barcelona amb competència en violència de gènere, va insistir en la importància de l’educació, la prevenció i la sensibilització, així com en la importància de la prova i de la instrucció. “No podem oblidar que el Dret Penal es recolza en el principi de la presumpció d’innocència. Per això el cas ha d’estar molt ben instruït. Espanya és el primer país europeu que va tenir una llei de violència de gènere –el Regne Unit i Itàlia no en tenen– però, ha vist créixer aquests casos en els últims anys i actualment no hi ha prou jutjats”.
A Espanya el Tribunal Constitucional va avalar per primera vegada el 2008 la constitucionalitat de la Llei de violència de gènere, ja aprovada el 2004, i que preveia un augment de penes en el cas que el maltractador fos home. El mes de gener de 2019 el ple del Tribunal Suprem va dictar que és violència de gènere tota la violència que s’exerceix contra una dona en l’àmbit de la parella o de l’exparella. Aquest nou context legal, així com l’augment de víctimes i el debat social sobre el tema.
Aquesta activitat forma part del conjunt d’activitats dissenyades dins el conveni signat per UIC Barcelona i la resta de les universitats catalanes amb el Consell Interuniversitari de Catalunya en el marc del Pacte Estatal contra la Violència de Gènere.
