A l’acte, a més de familiars, companys de Núria Francisco i l’equip de producció del documental, hi van assistir representants de la Facultat de Ciències de la Comunicació i alumnes. Així, el degà, Alfonso Méndiz, es va mostrar molt il·lusionat de veure els resultats dels que han passat per la nostra facultat. “Per a mi –va dir– cada un dels èxits dels meus alumnes és un regal. El nostre somni també és que cada un dels alumnes pugui veure assolits els seus somnis i ens els pugui mostrar”.

En aquest sentit, Méndiz va animar els alumnes presents a l’acte amb aquestes paraules: “Expliqueu històries que valguin la pena, que despertin emocions autèntiques. Aquest documental ho fa i voldria que servís com a estímul perquè altres alumnes s’animin a fer treballs així”.

El documental, de prop de mitja hora de durada, mostra, a través d’una entrevista al protagonista i de la representació fictícia dels fets de la seva vida, que ell va explicant, la història de David, a qui van diagnosticar un càncer i el va superar, a més d’una depressió posterior.

Després, Francisco va agrair als assistents la seva presència al que, per ella, era un gran dia i es va referir a la història del documental, que realment la va impactar. Una mica en línia amb un dels missatges principals que es dedueix d’una de les coses que diu el protagonista: “M’agrada pensar que els metges et curen, però les infermeres et donen vida”.