Els arcs catenaris, un dels elements més singulars de l’arquitectura del Modernisme a Espanya van començar a utilitzar-se durant la primera meitat del segle XVIII. És la tesi que planteja el director de UIC Barcelona School of Architecture, Josep Lluís i Ginovart, en el capítol “Scientific Knowledge of Spanish Military Engineers in the Seventeenth Century”, que forma part del llibre Military Engineering publicat recentment per Intechopen.

L’estudi parteix de l’anàlisi d’uns dibuixos de magatzems de pólvora de la primera meitat del segle XVIII conservats en la col·lecció de l’Arxiu General de Simancas. Aquests dibuixos revelen que la denominada “teoria de la cadena” ―teoria mecànica que permetria l’aplicació constructiva de l’arc catenari― va arribar a Espanya durant la primera meitat del segle XVIII. Així ho demostren, per exemple, els projectes de Miguel Marín per a Barcelona (1731) i Tortosa (1733) i uns altres de Juan de la Feriére a A Corunya (1736). “Encara que no hi ha evidència de la construcció d’aquests dipòsits de pólvora, és possible confirmar l’ús d’arcs de catenària en la construcció dels cellers Carlón d’O’Connor a Benicarló, construïdes per la família irlandesa O’Connor l’any 1757”, explica Josep Lluís i Ginovart.

Segons es recull en el capítol, després de l’ascendència de la dinastia borbònica al tron espanyol, el 1700, diverses famílies diplomàtiques i militars d’origen irlandès i escocès van emigrar a Espanya sota protecció reial, preservant el seu estatus. Aquestes mateixes famílies van contribuir a la introducció al nostre país dels principis de la teoria mecànica moderna que ja existien al Regne Unit. “La teoria de la cadena, seguida per la majoria dels enginyers britànics, va ser coneguda pels enginyers militars borbònics en el segle XVIII i utilitzada per alguns immigrants irlandesos, com els O’Connor, un segle abans de l’arquitectura modernista d’Antoni Gaudí”, conclou el capítol.