Durant l’acte, Judith Urbano, subdirectora
d’alumnes de l’Escola, va voler animar els alumnes que s’acabaven de graduar,
parlant-los d’il·lusió, de somnis i d'alegria: “Un somriure, una paraula amable
sovint us obrirà més portes que tots els detalls de construcció junts. El
sacrifici no és dolent: és bo si el sabeu aprofitar.”

Per la seva banda, Juan Herreros va parlar
“d’un moment fantàstic per acabar la carrera”, a causa dels canvis que es donen
a la societat i a les professions. “L'arquitecte d'avui –deia– haurà
de ser molt més dialogant i flexible del què ho hem estat fins ara; haureu
d'escoltar i, alhora, fer-vos entendre”. Segons ell, és un bon moment per créixer
cap a altres camps: “Us animo perquè no reprimiu oportunitats. No només de
disseny viu l'home.”

Herreros va donar molta importància a l'arquitectura
com a una professió per a les persones: “L’arquitectura és per a la gent, no és
per a ningú més: ni tan sols per a nosaltres mateixos, ni per als nostres
col·legues. La millor satisfacció d'un arquitecte és que a les seves
construccions hi hagi gent feliç i que no sàpiga com es diu l’arquitecte”.

Finalment, i després de les paraules d’agraïment
dels representants dels estudiants –“gràcies per pressionar-nos el dia a dia per
treure el millor de cada un de nosaltres”, van dir –, el director de l’ESARQ, Vicenç
Sarrablo, va animar als ja Alumni a fer servir el seu talent no tant per
arribar lluny, sinó “per seguir tal com esteu ara: per arribar molt ben
acompanyats i, d'aquesta manera, sentir-vos com us sentiu ara, feliços”.