- En què estàs treballant actualment en el teu doctorat?

El meu projecte de doctorat se centra en les polítiques d’inclusió urbana a les ciutats europees. Aborda la bretxa de coneixement per als planificadors i responsables polítics de la ciutat en la comprensió de la realitat quotidiana de les dones refugiades a les zones urbanes. Això és especialment crucial d’analitzar, sobretot perquè la majoria dels països europeus s’enfronten a una diversitat creixent d’origen ètnic, llengua, religió i identitat. Aquesta comprensió és essencial per incorporar-la a les polítiques d’urbanisme amb la finalitat de garantir un accés equitatiu a les ciutats per a tothom.

- Quins són els reptes als quals s’enfronten les dones refugiades a les ciutats europees?

El procés de reassentament pot ser extremadament exigent i estressant per a les dones. Mentre que les dones refugiades s’enfronten a reptes similars als dels homes després del desplaçament com la falta de coneixement del medi ambient, la llengua i les normes culturals, les dones s’enfronten a reptes addicionals de vegades a causa de la discriminació racial i de gènere.

- Quins reptes addicionals tenen les dones?

Les dones refugiades que arriben a Europa solen tenir nivells d’educació més baixos, amb poca experiència en el mercat laboral. Fins i tot si han adquirit competències al seu país d’origen, com les qualificacions acadèmiques, no poden les poden convalidar en altres països, la qual cosa pot conduir a una posició econòmicament desfavorida. Per consegüent, s’enfronten a la pressió per mantenir les seves famílies i, al mateix temps, mantenir les seves funcions de gènere en la cura dels infants i les persones grans. En aquests casos, no poden aprofitar els recursos disponibles per millorar les seves condicions socioeconòmiques, com l’educació i l’aprenentatge de la llengua, per sortir d’aquest cercle viciós.

- Com podrien millorar les ciutats europees la realitat de les dones refugiades?

El primer pas, al meu parer, és tenir una comprensió detallada i completa de les necessitats complexes i de gènere de les dones refugiades. A continuació, hauria d’aplicar-se un enfocament holístic i a mida, que situï les veus i les experiències de les dones en el centre, per abordar les seves necessitats i promoure la inclusió urbana.

- Podries donar-nos alguns exemples?

Moltes dones refugiades que arriben a Europa han estat víctimes de diverses formes de violència de gènere, per la qual cosa l’accés als serveis sanitaris és essencial per ajudar a superar aquestes experiències traumàtiques. Si bé en teoria es proporciona aquest accés, una investigació més profunda mostra que hi ha barreres invisibles com el llenguatge i els factors socioculturals.

- Com creus que seran les ciutats del futur pel que fa al gènere?

En les últimes dècades, algunes ciutats com Barcelona ja han progressat a abordar qüestions de gènere, tot i que encara es necessita fer molt més. Les ciutats del futur haurien de ser inclusives en el gènere, on les dones tinguin els mateixos drets a la ciutat que els homes. Les ciutats haurien de dissenyar-se per proporcionar a les dones i als grups minoritaris el mateix accés als espais públics sense por a la violència o la discriminació, els mateixos drets per a l’habitatge i els serveis, les mateixes oportunitats i el mateix nivell de participació en els processos de presa de decisions.

 Aquest projecte ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea en virtut de l’acord de subvenció Marie Skłodowska-Curie núm. 101034328. Aquest article reflecteix només l’opinió de l’autor i l’Agència Executiva de Recerca i la Comissió Europea no són responsables de cap ús que es pugui fer de la informació que conté.