Divendres passat, 20 de novembre, es va celebrar el “IV Simposi Internacional: Cura i negligència en l’entorn familiar. Reptes i propostes educatives i psicosocials en un entorn d’incertesa”, organitzat per l’IESF de UIC Barcelona i la Childcare and Family Policies Chair (Fundació Joaquim Molins Figueras) amb motiu del Dia Universal de la Infància.
Durant la sessió van intervenir diferents experts, entre ells el professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona i coordinador de la Childcare and Familiy Policies Chair (Fundació Molins) de l’IESF, Marc Grau, que va presentar els resultats d’un estudi comparatiu de les polítiques d’infància a Itàlia i Espanya.
Grau va explicar que “encara existeixen algunes barreres que impedeixen el compliment de la Convenció sobre els Drets del Nen”, entre les quals va citar “el desconeixement, la falta de voluntat política a llarg termini, els elevats nivells de pobresa infantil i la falta de coordinació interdepartamental i entre institucions”.
Per part seva, la directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de l’IESF, Consuelo León, durant la intervenció va explicar que les dones han sentit que, en general, la seva salut “es veia afectada a causa de les exigències de la feina durant el confinament” i que la seva vida “era estressant”.
L’estudi, realitzat de manera conjunta amb la Universitat Catòlica de Milà i la Universitat de València, també constata que tant homes com dones han tingut dificultats “per establir els límits entre família i feina”, però en el cas de la dona encara ha estat més rellevant la percepció de “la doble jornada”. “En molts casos, segons León, les dones han vist “com la feina els dificultava el compliment de les seves responsabilitats familiars, sobretot si tenien fills menors d’edat”.
En general, els enquestats amb fills menors afirmen que han compartit les tasques domèstiques amb la parella en major mesura que en aquelles llars on hi havia fills més grans, segons es desprèn de l’estudi.
Davant aquests resultats, León va insistir que la pandèmia ha evidenciat “les diferències de gènere pel que fa a la vivència del teletreball”, si bé en les generacions més joves “ha començat a calar la idea de més corresponsabilitat en l’àmbit familiar”.
Es dispara la síndrome de la dona esgotada
En la jornada, també hi va intervenir la directora de l’observatori The Family Watch, María José Olesti, que va assegurar que “més del 45 % de les famílies diuen que les mares van assumir més tasques domèstiques i es van encarregar del seguiment de l’activitat educativa dels fills” durant la primera etapa de la pandèmia. Segons un informe elaborat per aquesta entitat, “el teletreball ha ocupat la major part del temps d’un 80 % de les dones i s’ha disparat la síndrome de la dona esgotada”.
Olesti va remarcar que han augmentat els casos d’ansietat, depressió o els trastorns alimentaris i va demanar a les administracions que “ho tinguin en compte en aquesta segona fase”.
Un altre dels aspectes que l’informe posa sobre la taula és la bretxa digital existent en la població. En aquest sentit, un 65 % dels enquestats demana ajudes a les administracions perquè els seus fills puguin seguir les classes a distància i més de la meitat creu que l’educació en línia “ha vingut per quedar-se”.
L’informe també fa referència a la situació econòmica d’Espanya. Així, “un 88 % creu que anirà a pitjor i més de la meitat té clar que la seva situació personal també”. Segons Olesti, ha sorgit “una nova pobresa familiar i infantil que requereix respostes noves”.
Quant a les ajudes procedents de la Unió Europea per pal·liar els efectes de la pandèmia, l’estudi de The Family Watch assenyala que més de la meitat dels enquestats creu que aquestes ajudes “s’haurien de gestionar per una entitat independent, que faci el repartiment segons qüestions objectives”.
Més de 23.000 persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona
El simposi va finalitzar amb la intervenció del director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, que va recordar que des de l’inici de la pandèmia han atès més de 23.000 persones i que “una de cada quatre persones s’ha quedat sense cap mena d’ingrés” a causa de la Covid-19.
Busquets va lamentar que la despesa en protecció de la família i la infància “ha passat del 60 % de la mitjana europea el 2009 al 40-50 % en l’actualitat”, mentre que amb el nivell de riquesa d’Espanya “podríem estar en el 120 o 130 %”.
El director de Càritas ha celebrat l’alt nivell de solidaritat que han detectat durant la pandèmia, però ha admès que aquest “no es pot mantenir sempre”, per la qual cosa ha demanat “una resposta col·lectiva”. També s’ha referit a l’Ingrés Mínim Vital i ha lamentat que el 50 % de les persones que atenen “no compleix les condicions” per poder accedir-hi, però ha afirmat que “davant la falta d’una altra cosa, és una bona ajuda”.
