27/06/2014

L'ESARQ-UIC reflexiona al CCCB sobre l'espai públic del Port de Barcelona

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UIC (ESARQ-UIC) té des d'ahir, dimecres, una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que pretén reflexionar sobre com la ciutat pot créixer i recuperar l'espai públic del port de Barcelona. L'exposició, que recull els projectes de final de carrera dels alumnes de l'ESARQ-UIC, es va inaugurar oficialment a la tarda amb una taula rodona al mateix CCCB, en la qual van intervenir Oriol Bohigas i Carles Llop, moderats per l'arquitecte i comissari de l'exposició, Jordi Badia, i a la qual van assistir unes 200 persones.

"Waterfront Barcelona. Gives us the
water back" recull 18 projectes que
plantegen configurar una nova entrada a Barcelona des del mar que prevegi una
gran terminal portuària, un hotel, un centre de convencions o un museu de
fotografia i habitatges. Els projectes parteixen de la hipòtesi de traslladar
la Ronda Litoral i situar-la sota el mar per guanyar espai al port de
Barcelona.

L’ESARQ-UIC reivindica amb aquesta
mostra, que es podrà visitar fins al 25 de juliol, el paper rellevant de les
escoles d’arquitectura en la planificació urbanística i el seu compromís amb
Barcelona, i la importància que aquestes investiguin, reflexionin i projectin
les seves idees per resoldre els problemes que planteja la ciutat.

Oriol Bohigas va obrir la taula
rodona de debat recordant la relació històrica i complexa de la ciutat amb el
mar. Va felicitar l’escola per l’elecció del lloc d’actuació; per ser una zona
de la ciutat amb un problema palpitant i amb necessitat de solució urgent.
Bohigas va apostar per actuacions que situïn la muntanya de Montjuïc en el
paper icònic que es mereix i es converteixi, així, en el parc central de Ciutat
Vella. Esteve Bonell, arquitecte present a la fila 0, va advocar en aquest
sentit pel buit com a element imprescindible per generar ciutat i, d’aquesta
manera, tornar a connectar la muntanya amb el mar, retornant-li el protagonisme
que es mereix.

D’altra banda, Carles Llop va
defensar que el model de creixement de la ciutat no només té a veure amb la
recuperació de l’espai públic, sinó també amb la recerca d’un nou model
productiu. Va recordar, en aquest sentit, com històricament el port ha anat
trobant la ciutat i va insistir que ara és el moment de la ciutat de fer el mateix
per obrir-se al mar.

Mario Corea, arquitecte i professor
de projectes de primer curs de l’ESARQ, present a la fila 0, va defensar que
les escoles d’arquitectura han d’explorar els problemes de la ciutat per
després generar debat en la professió i a la ciutat. I Jordi Badia, arquitecte
comissari de l’exposició i professor de treball de final de grau de l’ESARQ-UIC,
va assegurar que el debat que es va proposar ahir era estrictament
arquitectònic i no polític, ja que el treball exposat és un projecte acadèmic
realitzat en un lloc d’oportunitat de la ciutat en què hi ha latent la
necessitat de respostes en la connexió de la ciutat amb el mar i del mar amb la
ciutat. Tots els assistents que van participar en la taula rodona i en el debat
van coincidir a valorar la iniciativa de la Universitat de treballar sobre la
ciutat que l’acull i de traslladar el debat fora de l’entorn acadèmic.