Luiggi Sarrias, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, ha publicat recentment la novel·la La historia de Trece. El relat que ell mateix defineix com d’autoficció és un viatge per la publicitat guiat per Trece, un nen que es troba sense amics en una nova ciutat, i un professor i creatiu del món del màrqueting, que ensenyarà al petit que la publicitat ens pot donar respostes en molts aspectes de la nostra vida, gairebé sense adonar-nos-en.

“És un llibre escrit sense grans pretensions, que ningú hi busqui l’èpica ni la literatura. La historia de Trece és per passar l’estona, una bona estona, per poder descobrir una cosa que molta gent sap o intueix, que és que la publicitat és el reflex de la societat”, ens explica Luiggi en entrevistar-lo.

Com ha estat el procés d’escriure aquesta novel·la? Dius que té part d’autobiografia.

Jo dic que és una novel·la d’autoficció, és a dir un dels protagonistes s’assembla molt a mi. El millor és que com que és una novel·la m’he pogut “fer” més bé del que soc… El procés en si va ser senzill, perquè en cap moment vaig pensar que estava escrivint una novel·la que es publicaria. Era un arxiu a l’ordinador d’idees soltes que tenien una certa continuïtat i donaven peu al fet que es pogués parlar de publicitat sense ser una lliçó. Parlar de bona publicitat pensant que el teu interlocutor és un nen. Un dia se’m va ocórrer un final, que em va semblar atractiu, i llavors sí que vaig començar a valorar la possibilitat de reescriure-ho com el llibre que és avui.

Això ha fet que et resultés més fàcil o tot el contrari?

En qualsevol cas, sí que a mi m’ha resultat més complicat que escriure llibres de temàtica de màrqueting, perquè en aquesta ocasió em despullo una mica en coses que penso, que faig, que dic… i això m’agrada, però alhora em fa una mica de vergonya.

Per seguir la teva novel·la es necessita un mòbil amb lector de QR. És una idea nova.

Hi ha llibres que es recolzen en codis QR per ensenyar una cançó determinada o un vídeo, llibres pràctics de cuina, de màgia, de música, d’autoajuda, però en una novel·la no és habitual. A més a més, cal tenir en compte que el visionament d’aquests codis és bastant important per seguir la trama del llibre, en cas contrari es perd molt contingut interessant.

És un llibre per a tots els públics, però creat pensant en els teus alumnes?

Aquesta pregunta és la més difícil. Efectivament està pensat per a tots els públics, però el fet que els protagonistes siguin un professor universitari de publicitat i un xaval amb mala sort fan que es pugui percebre més per a estudiants.

És per a tots els públics, però m’encantaria que els meus alumnes el llegissin, perquè poden aprendre molt, veure anuncis que han de conèixer i passar una estona entretinguda amb un mix de “lectura de llibre-mòbil” que em sembla interessant que combinin de tant en tant.