El 20 de maig passat va tenir lloc a Madrid, al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, una jornada sobre el Dia Internacional de l'Assaig Clínic, que commemora la data en què James Lind va iniciar el que està considerat com el primer assaig clínic de la història, el 1747. La professora María Dolores Navarro va parlar sobre els assaigs clínics des del punt de vista dels pacients.
En la seva conferència, la professora Navarro, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i sotsdirectora de l’Institut Global de Salut Pública (IGS), es va referir a la visió dels pacients quant a la participació en els assaigs clínics i el dilema social que això suposa. “Cal informar bé els pacients –explica Navarro– sobre el que suposa participar en un assaig clínic per tal que puguin decidir lliurement si ho volen fer o no”. En aquest sentit, la professora de la UIC va parlar de com s’ha d’informar i de la generositat que suposa participar en aquests assaigs, així com de la responsabilitat dels investigadors per tornar a la societat (i als pacients) els resultats extrets dels estudis.
L’assaig clínic és un disseny de recerca en el qual es vol valorar l’eficàcia d’una intervenció, que pot ser l’administració d’un fàrmac o medicament, o bé es pot tractar d’una d’intervenció educativa, o d’unes accions de rehabilitació o fisioteràpia, etc. “El que es vol –continua la sotsdirectora de l’IGS– és comprovar si una acció té efecte o no. Com que es tractar d’un experiment, s’ha de vetllar molt per la seguretat del pacient i per no fer res que no sigui ètic, per la qual cosa, tots els assaigs es fan amb un protocol molt estricte i rigorós per tal de no fer cap mal”.
Aquesta jornada, organitzada per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), es va celebrar el 20 de maig perquè commemora el dia en què el metge James Lind va fer, per primer cop, el 1747, un assaig clínic que va permetre descobrir la causa de l’escorbut que afectava els mariners de l’armada britànica, la deficiència de vitamina C.
Els assaigs clínics són, en ocasions, l’única esperança dels pacients amb malalties per a les quals no existeix un tractament establert. Molts d’aquests assaigs han permès avançar en el tractament de malalties i transformar-ne altres d’incurables o mortals en cròniques (com el tractament de l’epidèmia de VIH/SIDA). Disposar d’assajos clínics a Espanya permet que determinats pacients puguin accedir de manera precoç a tractaments que, si no fos així, trigarien anys a rebre.
La investigació clínica és també, a més d’un motor de coneixement i esperança, un motor econòmic important: genera ocupació en el sector de la salut i permet generar un teixit industrial vertebrat al voltant del coneixement.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya