Ets graduada en Química i Ciència dels Materials i t’has especialitzat en Enginyeria Biomèdica. D’on sorgeix aquest interès? Com trasllades aquesta formació al teu camp de recerca?
El meu interès en el món dels biomaterials va sorgir quan vaig fer el projecte de final del Grau en Ciència de Materials a la UPC. Vaig poder veure un gran camp per descobrir amb una gran possibilitat de fer coses. El meu camp de recerca sempre ha estat enfocat a l'enginyeria de teixits. Durant el meu doctorat, vaig realitzar recobriments antibacterians sobre mostres de titani enfocat a implants dentals. Posteriorment, vaig treballar en el desenvolupament d'orgànuls artificials capaços de substituir enzims en persones que pateixen malalties congènites, com és la malaltia de Fabry. Actualment, la meva recerca es basa en l'estudi de noves tintes biològiques amb cèl·lules vives que puguin ser fàcilment aplicables a la impressió 3D, i generar així empelts que ajudin a la regeneració de l'os.
Aquest mes d’abril la revista Polymers ha publicat un estudi en el qual has participat. Ens pots explicar de què es tracta?
L'article es titula “
Antibacterial Properties of Triethoxysilylpropyl Succinic Anhydride Silane (TESPSA) on Titanium Dental Implants” i es basa en un estudi, liderat per UIC Barcelona i realitzat juntament amb la UPC, que se centra en el recobriment d'implants dentals amb un silà conegut com a TESPSA. Els silans, en general, són utilitzats com a punts d'unió entre superfícies (per exemple metalls com el titani) i biomolècules que estimulen diferents respostes cel·lulars. En el cas del TESPSA, a més d'aquesta capacitat d'actuar com a connector, per si sol posseeix propietats antibacterianes. En aquest article expliquem que hem dut a terme un estudi d'aquestes propietats tant en biofilms monoespècies com en un biofilm oral complet. Els resultats obtinguts han demostrat les excel·lents propietats antibacterianes del TESPSA i, a més a més, hem pogut mostrar la importància d'utilitzar models multiespècies a l'hora de veure in vitro el comportament antibacterià d'un material.
Foto: implant dental amb plata al coll de l'implant en estudi in vivo
Dels resultats obtinguts, quin trobes més destacable?
Un dels aspectes més destacables en aquest estudi és el comportament antibacterià del TESPSA en un biofilm oral complet després de quatre setmanes d'incubació. Aquest fet demostra la seva estabilitat sobre l'implant dental i la seva eficiència a llarg termini.
Aquesta recerca té una clara aplicació dins l’àmbit odontològic. Després de realitzar l’estudi i analitzar-ne els resultats, quin impacte creus que pot tenir?
Les infeccions relacionades amb els implants dentals són una complicació habitual que en última instància pot portar a la pèrdua dels implants i, per tant, significar costos importants tant de salut com econòmics. La silanització és un procés senzill, no gaire costós i ràpid. El fet que el mateix silà tingui propietats antibacterianes per si sol és un gran avantatge, ja que pot prevenir o evitar la infecció de l'implant.
Com he comentat abans, els silans són utilitzats com a connectors entre superfícies i biomolècules capaces de millorar la regeneració de teixits. Per tant, futures investigacions poden centrar-se en la utilització del TESPSA per l'adhesió covalent de biomolècules capaces d'impulsar diferents respostes cel·lulars sobre superfícies de titani, per exemple.
En l’estudi, hi han participat investigadors de UIC Barcelona i de la UPC. Quina ha estat la teva aportació principal?
Durant aquest estudi he estat involucrada en el disseny dels experiments, en l'anàlisi dels resultats i l'escriptura de l'article.
Creus que aquesta recerca pot tenir continuïtat per a UIC Barcelona? I per l’àmbit de la recerca en general?
Crec que seria interessant estudiar l'eficiència antibacteriana del TESPSA sobre superfícies amb diferents rugositats. A més a més, la sinergia amb altres biomolècules seria un projecte interessant per desenvolupar des del Bioengeenering Institute of Technology de UIC Barcelona.
