En la conferència, Aquilino va presentar les noves eines de planejament utilitzades per al desenvolupament periurbà de Titanyen a Haití. Aquestes eines plantegen noves maneres de treballar, que sorgeixen de gestos manuals i pertinents, i es converteixen en estratègies adaptatives dins de sistemes existents.

En el procés de reconstrucció després d'un desastre natural, els arquitectes han d'anar més enllà de les tecnologies o els mètodes de construcció i aprendre a comprendre el govern, les necessitats econòmiques i el territori. En aquest procés, és necessari tenir un bon sistema d'inversió que sàpiga aprofitar els recursos i les capacitats limitades i que tingui en compte una visió àmplia i coherent perquè la reconstrucció sigui l'adequada i perduri en el temps. En aquest sentit, l'equip d'Aquilino treballa cada dia per millorar aquest procés.

En la seva anàlisi, va ressaltar la greu desconnexió que hi ha entre l'arquitectura d'emergència i la cooperació al desenvolupament i va insistir en la necessitat de trobar formes d'integrar totes dues pràctiques. Aquilino defensa un ensenyament de l'arquitectura que integri el coneixement de diferents disciplines i que aprofiti la recerca acadèmica per col·laborar amb professionals del terreny. 

Marie Aquilino és professora d'història d'arquitectura i especialista en el desenvolupament urbà contemporani a l'École Spéciale d'Architecture, on dirigeix un programa en què prepara estudiants d'arquitectura per treballar en contextos d'extrema necessitat i crisi, en països en vies de desenvolupament. És editora del llibre Beyond Shelter: Architecture and Human Dignity (Metropolis Books, 2011) i actualment forma part d'un equip internacional que treballa en la reconstrucció d'Haití.