La inauguració de la jornada va ser a càrrec de Jordi Miró, director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Miró va presentar el nou programa d’innovació educativa: “Aquí prou bullying”, que es posarà en marxa el curs vinent. Com va explicar el ponent, la idea es que siguin els mateixos alumnes els qui alertin dels casos d’assetjament entre els seus companys de classe. A primària, es crearan els anomenats equips per la convivència i a l’ESO, equips de guaites. De moment només hi podran participar escoles i instituts que ara ja tenen en funcionament plans de convivència.

Jordi Miró va destacar que és “clau la implicació del món universitari”. Tant per formar ja des de la universitat els futurs educadors, com per aportar dades a l’administració amb la recerca dels investigadors en aquests temes.

Seguidament va tenir lloc la primera taula rodona, en la qual els ponents van parlar des de la seva experiència de protocols de reacció institucional en gestió d’incidents de ciberassetjament i sexting en centres escolars. La taula va estar moderada per la periodista Mónica Valle, presentadora del programa “Mundo Hacker” (TVE)  i experta en comunicació en l’àmbit de la ciberseguretat i les TIC.

La taula rodona es va iniciar amb un vídeo de Pedro G. Aguado, presentador dels programes “Hermano mayor” i “Cazadores de Trolls”. García Aguado va llançar preguntes als ponents i assistents: “Estem preparats per fer un ús ètic de les xarxes socials? Quan ha de tenir un smartphone un menor?”. El presentador va exposar també alguns casos reals que han tractat en el programa.

A continuació, va ser el torn de José R. Agustina, director del Màster en Ciberdelinqüència de UIC Barcelona, que va presentar el context de la problemàtica amb dades reals. En concret, Agustina es va centrar en el sexting. Avui dia, “els adolescents es troben abocats a un narcisisme digital, si no retransmets els teus sentiments en directe a les xarxes socials, no existeixes”, va afirmar.

Per part seva, Josep Coll, soci fundador de Red Points, va parlar de la tasca que duen a terme des de l’empresa per eliminar imatges a Internet. Coll va parlar de la facilitat i la problemàtica que genera que els menors publiquin qualsevol imatge a les xarxes sense cap reflexió prèvia. L’advocat va parlar també de la importància de valorar la informació que compartim al món digital, ja que “La teva reputació online és el teu millor currículum”, en paraules seves, i cada cop més les empreses es fixen en els comptes personals a l’hora de fitxar empleats.

Pablo Borjabad, fiscal de menors expert en TIC, va explicar com intervé la fiscalia en casos de bullying i sexting, quins criteris tenen per acusar i quina responsabilitat poden tenir els centres educatius. Marc Argemí, soci fundador de Sibilare, va ser l’encarregat de tancar la taula rodona. En el seu torn, va parlar de com resoldre la crisi de comunicació que es genera entorn de la reputació digital.

La segona taula rodona va tractar sobre la funció de la família i l’escola davant l’aparició del discurs de l’odi. La periodista Mònica Terribas va ser l’encarregada de moderar-la.

El primer en parlar va ser Juan Carlos Hernando, doctor en filosofia i ciències de l’educació i director del col·legi La Farga. Hernando va parlar de com implicar les famílies i va posar alguns exemples de com ho fan a l’escola. Després, hi va intervenir el fiscal Miguel Ángel Aguilar,  coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació. Aguilar va afirmar: “Trobo a faltar des de l’administració pública campanyes de sensibilització en discurs d’odi”.

A la taula també es va parlar des de l’experiència de Mossos d’Esquadra. En concret, de les dificultats que es troben per investigar a les xarxes i dels protocols d’actuació que segueixen. Per acabar, l’advocat Carlos Martínez, de RBM abogados penalistas, va parlar sobre la radicalització i captació de joves a Internet. Martínez va exposar alguns exemples de delictes d’odi i va afirmar que en molts casos, els joves no són conscients de la repercussió que tenen les seves accions.

A la jornada, hi van participar més de 300 persones i va ser trending topic a Barcelona en un moment de la tarda. L’acte es va poder seguir a Llatinoamèrica a través de Facebook Live. Vegeu el vídeo de la jornada en aquest enllaç.