Més de la meitat de les 24 esglésies romàniques construïdes a la Vall d’Aran entre els segles XI i XIII van ser orientades seguint criteris litúrgics i/o astronòmics. Són les conclusions d’un complet estudi dut a terme per investigadors de UIC Barcelona que ha estat publicat en el volum 61 de la revista Archaeometry sota el títol “Orientation of the Romanesque churches in the region of Val d’Aran, Spain (11th-13th centuries)”. La revista científica està editada pel Laboratori d’Investigació sobre Arqueologia i Història de l’Art de la Universitat d’Oxford.

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors Josep Lluís i Ginovart, Mónica López Piquer i Judith Urbano Lorente, van dur a terme set estudis topogràfics dels temples entre els anys 2014 i 2015. Aquestes anàlisis es van basar en l’ús d’un escàner làser terrestre, que va permetre l’extracció de dades d’alta precisió mitjançant tècniques no invasives amb els monuments. Posteriorment, es va generar un model tridimensional de cadascun dels temples mitjançant l’ús del programari 3DReshaper, amb un marge d’error molt reduït. 

Les dades obtingudes demostren que un 29 % de les esglésies romàniques de la Vall d’Aran van ser orientades seguint els criteris canònics prescrits per la litúrgia medieval de l’època. Com, per exemple, Sant  Andrèu de Casau. Un 17 %, es van orientar prenent com a referència el dia de l’onomàstica del sant patró del temple. És el cas, per exemple, de Sant Martí de Casarilh o de Santa Maria de Vilamòs. Un 12 % de les esglésies van ser orientades cap a l’estiu o cap a l’hivern. És el cas de Sant Joan  d’Arròs o de Sant  Fabià d’Arres de Jos. 

 “Sobre el 42 % restant no s’ha trobat un criteri clar d’orientació, si bé podrien estar possiblement orientades cap al sud-est”, explica Mónica López Piquer. En aquest últim grup es troben, entre d’altres, Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs, Sant  Miquèu de Vielha o Sant Blai de Les. 

La investigació aporta dades concloents que suggereixen que la Vall d’Aran disposava, en aquella època, de clergues o laics educats que estaven al cas de la tradició clàssica de Vitruvi o dels mètodes de traçat dels campaments romans, procedents de fonts gromàtiques. 

Els resultats d’aquesta investigació ja havien estat presentats per Josep Lluís i Ginovart i Mónica López Piquer en el marc de la cinquena edició de la Conferència Anual de Construcció Històrica celebrada el mes d’abril passat al prestigiós Queen’s College de la Universitat de Cambridge.