Davant d’un auditori de més de cent persones, Miguel Ángel Ortiz, professor de Dret Matrimonial de la Pontifícia Università de la Santa Croce, va començar explicant en què consisteix un sínode i quines són les diferències amb un concili. “El sínode és un òrgan consultiu, no vinculant –va aclarir–; per això, el Papa té l’última paraula, encara que escolti els diferents parers”.

Amb aquestes idees inicials, el professor Ortiz va enquadrar el sínode extraordinari sobre la família –preparació de l’ordinari, que tindrà lloc la propera tardor– , celebrat a Roma el mes d’octubre passat, que va reunir més de dos-cents bisbes de tot el món i va constituir un primer acostament a les qüestions que afecten la família, inclosos temes de solidaritat intergeneracional i sostenibilitat demogràfica.

Ortiz va recordar els antecedents de les qüestions que més han transcendit a l’opinió pública, com la declaracions del Papa el juliol de 2013 a Rio de Janeiro sobre la qüestió dels divorciats i tornats a casar, i la seva afirmació durant el viatge a Terra Santa, el maig del 2014, respecte la necessitat que el sínode se centrés en els clarobscurs de la família, no només en els problemes.

Durant el sínode –va explicar el professor de la Santa Croce– van sortir molts temes i: “a l’opinió pública va arribar la falsa conclusió que els bisbes estaven dividits entre misericordiosos i legalistes. La realitat és que hi va haver majoria de dos terços en totes les qüestions menys en tres punts que es van aprovar per majoria simple”. Tal com va explicar al principi, seguint el mateix sistema dels sínodes, Ortiz va dir que: “el Papa en el seu discurs final va parlar de dos perills en què no hem de caure: ser rígids sense deixar que Déu ens sorprengui i, per contra, el bonisme ingenu dels qui per apropar-se als fidels transigeixen ​​amb qualsevol postura sigui la que sigui”.

Acabada la seva exposició, el ​​tertulià va ser preguntat sobre el cas concret de la pastoral amb els divorciats i les qüestions polèmiques que han sorgit. Ortiz va recordar que: “la missió de l’Església no és apedaçar, sinó parlar de la bellesa de la fe”. Concretament, va assenyalar: “Què demanen els divorciats? No exactament, o només, rebre sagraments sinó que se’ls entengui, ajudi i vegin la voluntat de Déu per a ells”.