Des que es va doctorar en
Filologia Romànica, Carlos Pujol va mantenir una intensa activitat professional
que el va portar a ser conseller editorial, crític literari, traductor, poeta i
novel·lista, professor d'universitat, articulista i assessor literari de
l'Editorial Planeta.

Durant 15 anys va fer de
professor de literatura francesa a la Universitat de Barcelona, tasca que va
compaginar amb la passió per
l'escriptura. El 1981 va publicar la seva primera novel·la, La sombra del tiempo, i posteriorment va
escriure una dotzena més de títols, l'últim dels quals va ser Los fugitivos el 2011.

En el gènere de l'assaig va
publicar una desena d'obres i com a traductor va abordar unes 60 obres de
diferents autors que va traduir a diversos idiomes, com l’anglès, el francès, l’italià
i el català. També va conrear la faceta de poeta i va publicar més d'una
dotzena de volums.

A la Universitat
Internacional de Catalunya va impartir classes a la Facultat d'Humanitats des
dels inicis de la Universitat fins al 2007, i actualment era membre del Consell
Assessor Universitari (CAU).

Concepció Peig, professora
de la Facultat, explica que el Dr. Pujol es una figura de la literatura actual,
i, amb tot, un dels escriptors menys conegut, "mai li va agradar figurar.
Va assentar la seva elegància literària i personal en la discreció, el respecte
i la sempiterna ironia que es desprenia del seu tracte. L'única passió per la
qual es deixava portar era l'escriptura."

Així mateix, la Dra. Peig i
altres professors de la Facultat el consideren "mestre de mestres, model
de generositat i cordialitat intel·lectual, d'allò que es va anomenar intelletto d'amore, amb el peu a Dante."

La comunitat universitària
lamenta la pèrdua i expressa el més sentit condol.