El periodista esportiu Enric Bañeres, referent del periodisme esportiu a Catalunya i amb una trajectòria de gairebé mig segle en diferents mitjans de comunicació, va morir l’1 d’agost, als 72 anys. Va ser professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, on va impartir l’assignatura de Periodisme Esportiu des del curs 2000-2001 fins al 2005-2006. En el seu últim any a la Universitat, també va ser professor de l’assignatura Periodisme Esportiu en Premsa Escrita, en el marc del Postgrau en Periodisme Esportiu.
Nascut el 1944 a Almenar (Lleida), va estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església i, quan va acabar la carrera, va entrar al Diario de Lérida. Posteriorment es va traslladar a Barcelona, on va formar part de la redacció de les revistes satíriques Barrabás i El Papus, i també va treballar per al Diario de Barcelona, Tele/eXprés i El Correo Catalán, on va aconseguir el càrrec de sotsdirector.
Va passar després a La Vanguardia, on va ser cap d’esports durant 14 anys, va escriure articles per a El Mundo Deportivo fins al 2015 i va ser col·laborador en nombrosos programes de ràdio i televisió, a TVE, TV3, la SER i RAC1.
Bañeres va publicar els llibres Las Ligas del Barça (1998), Dichoso Barça (2000), Estimada Basilea, Qué sabrá usted de fútbol y Los Mur, masajistas del Barça (2008). També és autor de les enciclopèdies mundials de futbol i de tennis del Grupo Océano y va col·laborar en el Diccionari de l’esport, català-castellà, castellà-català (1989).
