Durant la conferència, Ollé va aprofundir en el veritable paper del notari i les seves tasques ordinàries per tal de donar més coneixement als alumnes sobre aquesta professió i desmitificar així l’argument típic que el notari “únicament fa una signatura”.

Com el ponent va explicar durant la conferència, un notari és una persona llicenciada en Dret que posteriorment ha d’haver fet una oposició. El notari per una banda és funcionari públic, i per l’altra, és jurista. El notariat és un cos únic estatal i depèn jeràrquicament del Ministeri de Justícia.

El notari és un fedatari, és a dir, dóna fe dels negocis jurídics en què intervé i els quals es plasmen en uns documents jurídics anomenats registres i actes. Així mateix, dóna assessorament a les parts, jurídicament parlant. També fa un control de legalitat i en el cas que algun dels pactes fos contrari a la normativa, en aquesta situació el contracte seria nul i el notari hauria d’advertir sobre aquesta circumstància a les parts per tal de poder trobar la solució adequada.

Ollé va destacar també que els notaris han estat seleccionats pel mateix Estat i per això tenen un plus de seguretat jurídica. En el seu dia a dia, els notaris intervenen des del dret successori (testament), l’àmbit familiar (règims de separacions de béns), la compra d’un habitatge (hipoteques), fins a la possibilitat de donar un poder a un tercer (que té uns efectes pràctics i que moltes vegades soluciona molts problemes).

D’aquesta manera, el notari exerceix la justícia preventiva, ja que un simple acte del notari efectuat a temps pot evitar molts conflictes de caràcter important.

Quant al paper del col·legi de notaris, Ollé va explicar que fonamentalment la institució vetlla perquè es presti bé la funció dels notaris, en definitiva, que tot el sistema funcioni correctament.