Pau Pedragosa, arquitecte i doctor en Filosofia, va impartir ahir la ponència “De l’abstracció al cos de l’arquitectura. Crisi de l’arquitectura o l’arquitectura com a crisi?” a l’Aula Magna de la UIC, dins de la programació
del cicle de conferències dels Foros
ESARQ 2013 “Atmospheres. The sense of the things” que organitza l’ESARQ.

Segons Pedragosa, l’arquitectura
està colpejada per una greu crisi. La raó profunda d’aquesta crisi consisteix
en l’escissió de  l’arquitectura entre les
dues cultures oposades i irreconciliables que defineixen el món contemporani:
la producció tecnològica i la comprensió humanística. Des de la cultura tecnològica
es concep l’arquitectura com una màquina abstracta d’habitar que racionalitza i
estandarditza la vida humana, la segona cultura comprèn l’arquitectura com un
cos concret que interpreta la complexitat del món de la vida quotidiana.

El moviment modern en
l’àmbit de l’arquitectura, a principis del segle XX, es va enfrontar a una crisi
i es va decidir per la tecnologia, per la màquina d’habitar, per la
racionalització dels edificis i del nostre entorn. Ara, en un context de crisi,
sorprenentment semblant al de fa un segle, és el moment de compensar la
comprensió abstracta d’habitar mitjançant la seva particularitat i concreció.

Pau Pedragosa ha
estat professor a l’Escola de Disseny EINA i a l’Institut Europeu de Disseny
(IED). Actualment és professor ajudant al Departament de Composició
Arquitectònica de l’ETSAB. S’ha especialitzat en Fenomenologia, Hermenèutica,
Estètica i Teoria de l’Arquitectura. És membre fundador del Grup d’Estudis
Fenomenològics de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), membre de la Sociedad Española
de Fenomenología (SEFE) i de l’Organisation of Phenomenological Organisations
(OPO) i participa en el projecte d’investigació del Ministerio de Ciencia e
Innovación: “Topología del espacio urbano contemporáneo”.