En la seva intervenció, Radigales –professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical de Catalunya Música i La Vanguardia– va fer un repàs històric dels mitjans de comunicació que, com a fenòmens de massa, van desplaçar l’interès del públic cap a l’òpera: “Al s. XIX, la gent tenia en l’òpera un dels entreteniments més exponencials”. “De fet –va continuar explicant– el cinema va ser el que l’òpera havia estat llavors: un art de masses”. En aquest sentit, Villanueva va afirmar que “la indústria musical actual intenta trencar aquestes barreres del temps i acostar l’òpera a les noves generacions”.

En un altre moment de la sessió, la professora Villanueva, partint de la base que l’espectador ja no és físic, sinó virtual, va apuntar que el llibre és una reflexió sobre “com hem de concebre l’òpera si al final l’espectacle no és experiencial”. Així, Ópera en pantalla parla de les relacions entre l’òpera i les pantalles no cinematogràfiques, com la televisió analògica, els mitjans digitals, el DVD, el Blu-Ray, internet o la publicitat audiovisual. A més, a més analitza, entre altres qüestions, la naturalesa de l’òpera, el biopic i la influència de tres grans compositors operístics al cinema: Wagner, Puccini i Mozart.

D’altra banda, Xavier Cazeneuve, que va acompanyar els dos autors durant la presentació, va expressar que, des del seu punt de vista, el llibre “ens parla de la representació de l’art i de la seva recepció” i apuntava que Ópera en pantalla, del cine al streaming és una obra que “sens dubte, eleva el nostre nivell intel·lectual”.