Els nascuts entre mitjans i finals dels anys 90 i el 2011 formen l’anomenada generació Z que, com assegura el professor Francesc Robert, tenen un consum de ràdio pràcticament nul. A què es deu aquest fet? Segons l’estudi de Robert, “a la manca de continguts específics per aquest nínxol i a la percepció de la ràdio com un mitjà aliè”. A més a més, “la davallada és encara més forta en la generació següent”. Davant d’aquesta perspectiva, el professor de Comunicació proposa “la creació de continguts específics de la generació Z, per a la generació Z, que revitalitzin una comunitat al voltant de marques (noves o preexistents) de les mateixes empreses de ràdio”.

Tanmateix, la situació no és crítica si es té en compte el fenomen del podcàsting. Com reconeix el professor de Comunicació, “hi ha consum de pòdcast que prové de la ràdio que no es recull en les dades d’audiència perquè els joves que l’escolten no saben que aquell contingut és un segregat de la programació radiofònica”. De fet, diu Robert, “l’oient jove sí que és habitual d’aquest gènere”.

D’altra banda, el nou doctor explica que la indústria ha passat d’una època de maduració a un moment de resistència defensiva. La recerca mostra que tot i que la ràdio, com a indústria o com a sector, presenta dades de debilitat, les grans empreses poden tenir encara anys de gran rendibilitat. Ara bé, “és necessari un procés de transformació que faci front a la producció, distribució i consum digitals i a l’envelliment de la població que sí que escolta la ràdio”; si no, diu, predominarà l’oferta digital, entre les generacions més joves: “Si la publicitat digital supera els problemes de reputació que té —explica el professor— suposarà un greu problema per al finançament futur de la ràdio privada”.

Davant d’aquest panorama, la tesi recull un anàlisi prospectiu amb quatre possibles desenllaços en l’avenir de la ràdio, tenint en compte els dos elements d’impacte per al futur: l’envelliment de la població i la transformació digital.

D’una banda, l’escenari desitjat seria el triomf digital en un món envellit, en què les empreses de ràdio s’hauran d’adaptar a la distribució digital i generar continguts interessants pels més joves. En el pitjor dels casos, que Robert anomena “audio killed the radio star”, no s’haurà resolt el problema de la renovació de les audiències amb l’envelliment generacional, com a conseqüència de no produir continguts atractius i no transformar-se digitalment. “En aquesta situació, les ràdios es diluiran en un oceà d’empreses digitals”. Com assegura Francesc Robert, “estem en el moment de prendre les decisions que guiaran el futur del sector”.

La tesi, amb el resultat d’excel·lent cum laude i titulada “El futuro de la industria de la radio privada en España. Una aplicación de la metodología prospectiva de escenarios. Prisa Radio, Ábside Media y Atresmedia Radio ante la transformación digital y el reto del envejecimiento de la población”, pretén ser una contribució a acostar els dos mons, l’especialitat del professor Robert: les estructures del sistema audiovisual i la seva vinculació amb el món empresarial. Ha estat dirigida pels professors Santiago Justel i Montse Bonet, i realitzada dins del programa de doctorat de Comunicació, Educació i Humanitats.