El congrés tractava aquest any el tema “Las lenguas en la encrucijada: formación, acreditación y contexto de uso” i el va organitzar la Universitat de Jaén.

En la seva ponència, Ricardo M. Jiménez va presentar els resultats sobre una investigació sobre el llenguatge polític a Espanya. El professor es preguntava si ens trobem davant d’un nou llenguatge. Juntament amb dos professors més de la Universitat de Lancaster va presentar una anàlisi lèxica del discurs de tres entrevistes a Albert Rivera (líder de Ciutadans) i de tres a Pablo Iglesias (líder de Podem) publicades en mitjans espanyols (El Español, Contexto, El Mundo i La Vanguardia) el març-juny de 2016.

A partir de l’anàlisi lèxica de les paraules clau, segons el mètode híbrid esmentat, els resultats ofereixen, per part del líder de Ciutadans, un missatge basat en la personalització en la figura d’Albert Rivera, en una representació negativa i desacreditativa d’altres líders i partits i en eslògans. Per part del líder de Podem, es revela que pretén construir la imatge del partit i guanyar votants a Catalunya, i aconseguir que IU i el PSOE s’hi uneixin. A diferència del líder de Ciutadans, Iglesias no pretén representar negativament els altres partits. En les entrevistes de Pablo Iglesias, sobresurt un predomini de l’expressivitat i les emocions sobre la reflexió ideològica, en la línia de la conclusió de l’estudi de Gallardo-Enguix (2016) sobre el llenguatge polític a les xarxes socials, i també s’observa que els recursos simbòlics i les expressions de sentiments i emocions salten a la palestra del joc social i configuren un nou llenguatge.

“El llenguatge dels dos polítics ofereix novetats que també es revelen en el discurs del nou president dels Estats Units, Donald Trump”, afirma Ricardo M. Jiménez.