L’objectiu de la convocatòria interna consistia a seleccionar un màxim de tres projectes diferents —d’entre totes les propostes presentades pels grups de recerca de la  Universitat—, relacionats amb la recerca sobre la COVID-19 i les implicacions que té en qualsevol àmbit del coneixement. 

 

Les tres propostes han estat seleccionades pel Vicerectorat de Recerca, Innovació i Transferència de Coneixement (VRIT) en funció del seu impacte social i s’ha tingut en compte la diversitat de temàtiques i els perfils de cada grup de recerca. Les tres propostes seleccionades entren ara en un procés de finançament per mecenatge impulsat per la Direcció de Desenvolupament Corporatiu de UIC Barcelona.

 

Cadascun dels grups de recerca de la Universitat ha tingut la possibilitat de presentar-s’hi amb un únic projecte relacionat directament amb la crisi originada per la COVID-19. El VRIT reconeix la tasca desenvolupada per les propostes seleccionades com a projecte de recerca competitiu extern.

 

A part de l’impacte social de la proposta, també s’ha valorat positivament la presentació de projectes en els quals participen més d’un grup de recerca de la Universitat; la seva interdisciplinarietat i la participació d’alumnes. La campanya està cofinançada per fons FEDER. 

 

Els tres projectes seleccionats són els següents: 

 

• Balcons addicionals: recuperar la vida exterior a casa

Fotografia: Archikubik ©Adrià Goula

 

Els espais intermedis dels habitatges, coneguts com balcons, milloren la qualitat de vida de les persones en obrir les cases al món exterior i connectar els habitants amb la llum i la ventilació de les zones verdes.

 

En els últims anys, no obstant això, el creixement massiu de les ciutats i els canvis socioeconòmics han provocat que balcons i terrasses hagin perdut valor. Un valor que avui es reivindica més que mai després de la crisi de la COVID-19 i qüestiona la necessitat de repensar els habitatges en termes de qualitat i d'habitabilitat.

 

Amb aquest projecte, liderat pels investigadors Dr. Vicenç Sarrablo i Dra. Isabel Villanueva, es proposa una solució tècnica que permeti produir i transportar d'una forma més econòmica aquests llindars a la vida exterior. El projecte s'ha desenvolupat amb materials sostenibles per poder agregar els balcons als edificis de manera orgànica i adaptada a cada entorn urbà.

 

Millorar les condicions de l'habitatge és una de les línies prioritàries en les iniciatives internacionals de rehabilitació de zones ja urbanitzades que guiaran el mercat immobiliari dels pròxims anys. Els nostres balcons no només proposen una solució tècnica innovadora, sinó que ho fan d'una manera orgànica, estètica i eficient, adaptada a les necessitats de cada comunitat.

• Els canvis en la gestió de la cultura a Catalunya post-COVID-19. De la presencialitat a la virtualitat

La COVID-19 ha tingut un fort impacte en el sector cultural. Tot i els efectes negatius evidents, cal destacar-ne aspectes positius com són, entre d’altres, l’aplicació de noves maneres de gestionar la cultura, especialment el pas de la presencialitat a la virtualitat. Anem cap a un canvi de paradigma en la gestió de la cultura? El projecte CULTURA POST-COVID-19, impulsat pels investigadors Dra. Judith Urbano, Dra. Marta Crispí i Dr. Miquel Bastons, analitzarà les estratègies i les bones pràctiques portades a terme per les institucions culturals durant el confinament per mantenir i augmentar el públic i, alhora, apuntarà el perfil dels nous models de gestió que es deriven dels canvis produïts en el consum cultural.

 

Els objectius són:

• Identificar quins són els factors de canvi en la gestió i el consum de la cultura.
• Identificar els nous models de gestió desenvolupats per superar els reptes plantejats per la nova situació.
• Determinar les noves estratègies per a la gestió de la cultura i el disseny de polítiques culturals. 

• Noves barreres a la COVID-19: tractament per reduir contagis

 

©RAEng Publications - Pixabay

 

L'arribada de la COVID-19 ha sorprès tothom, inclosos els sectors de recerca. Un virus del qual es coneix ben poc i que no ha permès a la societat prendre mesures a temps. El món entra ara en un moment en el qual es necessita conèixer en profunditat totes les característiques del virus per poder trobar la manera de combatre'l adequadament.

 

Si s'afegeix a aquesta falta d'evidència científica contrastada la poca experiència de la població en aquesta mena de situacions, hi ha el risc que es comencin a estendre idees falses que en realitat són perjudicials per a la salut i no tenen impacte en la prevenció de contagi. Una d'aquestes idees falses és que fumar redueix les possibilitats de contagi o que, directament, elimina el virus. Per això, el grup d’investigadors liderat pel Dr. Josep Clotet i el Dr. José M. Martínez vol assenyalar aquesta idea com a falsa demostrant que el que redueix el risc de contagi és una substància molt concreta: la nicotina.

 

La forma en què el virus entra en l'organisme és a través de la proteïna ACE2, present a la boca i als epitelis del pulmó en un nombre molt variable en funció de cada pacient. Actualment, l'única solució per posar barreres a l'entrada del virus és l'ús de mascareta i mantenir la distància social. No obstant això, un objectiu prioritari en la lluita contra aquesta pandèmia és trobar una substància que pugui reduir la presència de la proteïna ACE2 al cos per minimitzar, d'aquesta manera, les vies d'entrada del virus de la COVID-19 en l'organisme. Una d'aquestes substàncies podria ser la nicotina. Aquest projecte de recerca, a més a més, tindria un impacte immediat en la prevenció de contagis en professionals sanitaris i personal de residències i geriàtrics, ja que permet identificar les persones més sensibles (que en la seva saliva tinguin més quantitat de proteïna ACE2) i donar-los més protecció mitjançant un tractament amb dosis farmacològiques de nicotina.