Les dues psicòlogues de UIC Barcelona recorden que aquesta síndrome forma part des de 2013 del trastorn de l’espectre autista i es considera TEA d’alt funcionament o lleu. A més a més, destaquen la importància de fer diagnòstics precoços ja que un cop les famílies reben el diagnòstic, poden entendre més bé el comportament dels seus fills i poden desenvolupar estratègies efectives de maneig conductual. En aquest sentit, el diagnòstic també ajuda les escoles a crear un pla educatiu individualitzat que s’ajusti a les necessitats específiques de cada alumne.
Així mateix, Olga Lozano, psicòloga educativa, i Susana Pujol, psicòloga clínica, reclamen més formació especialitzada per al personal docent i assenyalen que la inclusió escolar encara és un desafiament. Des del vessant psicoeducatiu, Lozano afirma que, amb el suport adequat, els infants amb TEA d’alt funcionament poden tenir èxit acadèmic a l’escola ordinària i desenvolupar el seu màxim potencial. Per aquest motiu és crucial que les escoles proporcionin un entorn inclusiu que s’adapti a les necessitats específiques de cada alumne amb TEA, la qual cosa requereix més atenció i recursos per part del personal educatiu.
Tant la detecció precoç com el suport continu són fonamentals per millorar l’experiència educativa i social dels infants amb TEA, i la inclusió d’aquests alumnes a l’aula no sols els beneficia a ells mateixos, sinó que també enriqueix l’experiència d’aprenentatge dels seus companys, ja que fomenta l’empatia i el respecte mutu.
Actualment, els tractaments més eficaços en el cas del TEA d’alt funcionament inclouen el foment de la comunicació i del llenguatge, tècniques de modificació de conducta i entrenament en habilitats socials, amb la involucració de la família en la teràpia perquè puguin fer costat a l’infant en el seu desenvolupament. Les dues expertes també afegeixen que les intervencions més efectives són les que es realitzen en el context natural de l’infant i de la manera més intensiva possible perquè les habilitats apreses es puguin generalitzar a la vida diària.
Les expertes apunten que en els últims anys ha augmentat de manera considerable la prevalença de les persones amb TEA, un fet que atribueixen a l’ampliació dels criteris diagnòstics, a una detecció més eficaç i al fet que hi hagi més conscienciació i sensibilització social.
