Després de la presentació de la jornada, a càrrec de Juanjo García, professor titular de fisioteràpia de la UIC, va tenir lloc la primera de les quatre conferències que es van presentar durant la jornada.

Pere Rodríguez, també professor de la UIC, va parlar de les bases de l’estabilometria i del seu interès com a mètode de quantificació dels ajustos posturals. A la segona conferència, José Ramírez va parlar de la necessitat d’un fisioterapeuta i, en general, dels professionals de la salut i l’activitat física, d’introduir en la pràctica clínica el mesurament de les nostres intervencions.

Per la seva banda, Manel Domingo, degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, va tractar el tema de la necessitat de mesurar en fisioteràpia i del paper del fisioterapeuta com a educador en la societat. Finalment, l’actriu catalana Vicky Peña va posar punt i final a les conferències del matí. Amb un llarg recorregut professional, Peña va compartir amb els assistents experiències seves personals  amb relació a l’ús del cos en les arts escèniques: de quina manera la respiració i la postura influeixen en l’entonació i el cant, i de quina manera les tensions musculars modifiquen el cos i la seva funció.

A la tarda, es van impartir tres tallers: un sobre la influència del sistema estomatognàtic en les alteracions posturals; un segon sobre competència abdominal, respiració i reeducació postural; i un tercer sobre postura, respiració, veu i cant.

L’objectiu era que els diferents tallers i ponències plantegessin incògnites, dubtes i estimulessin a millorar la metodologia de mesurament, però també a valorar el paper del fisioterapeuta com a educador en salut, i a entendre que la millora funcional exigeix un entrenament sensoriomotor global. En definitiva, anar cap a una fisioteràpia més científica, però també més integral i educadora.