Camila Fernández-Cruz està cursant 4t de Comunicació Audiovisual a la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona. Juntament amb Jorge García Guerrero, que va estudiar Psicologia, van ser els guanyadors del Primer Premi Methos Media en els Premis IMMA d’aquest curs amb el curt ¿Qué se supone que harás? El seu projecte, amb una clara incidència social, també té un rerefons psicològic. Consta d’un muntatge audiovisual amb un poema llegit dues vegades (la segona vegada, a l’inrevés), que s’interpreta d’una manera totalment diferent i que fa reflexionar l’espectador sobre la sostenibilitat. “Amb el poema, simplement, vaig anar seguint els meus instints creatius. Hi ha moltes escenes en el curtmetratge que crec que tenen un significat molt potent, com el de la persona caminant per trencar la terra amb una pala, i després es visualitza que realment està plantant”, apunta Jorge García Guerrero.
En aquesta entrevista, Camila Fernández-Cruz ens desgrana les anècdotes i els moments més significatius del curt.
Com va sorgir la idea de crear el curt ¿Qué se supone que harás?
Volíem fer una cosa diferent i que tingués un missatge potent. El Jorge volia que tingués una part psicològica i que entrés també dins de la persona. A mi m’agrada molt parlar de temes socials. M’agraden les històries en què la gent quan les veu s’emociona i s’hi sent identificada.
Sobre què es reflexiona en el curt?
Volíem fer reflexionar sobre la sostenibilitat perquè és un tema que és molt present cada dia; tothom parla sobre la sostenibilitat, és una cosa que es té molt en compte en totes les indústries. Tots intentem ser més sostenibles en la nostra forma de vida, en les empreses. Però hi ha una contradicció també perquè tot va d’allò més senzill a la immediatesa; a la compra en línia, a allò més barat, a viatjar més.
Com se us va ocórrer incloure-hi el poema?
Aquest poema el tenia escrit el Jorge, l’havia escrit ell fa un any, i quan el va recuperar del calaix de l’oblit, va ser bastant emocionant. Era exactament el que volíem fer i encaixava perfectament amb tot, així que va ser molt guai.
Com us vau sentir en guanyar el Primer Premi Methos Media?
Estem molt emocionats, molt contents perquè hi ha molta feina darrere. Cada pla té una anècdota diferent. Per exemple, va ser difícil gravar alguns plans a l’aeroport. En el cas de l’ocell va ser horrible perquè no hi havia ocells. Vam estar molta estona esperant. Però de sobte, un falcó va aparèixer entre els arbres.
Què va ser el més complicat?
Va ser bastant intens gravar les imatges perquè era anar a caçar plans. Teníem molt clar com volíem que es veiés el curt, però havíem d’organitzar-nos en una setmana perquè el Jorge és de Madrid, i en un cap de setmana havíem de gravar-ho gairebé tot. A més, també va ser complicat trobar una cançó que amb el poema encaixés bé, que el poema es pogués llegir amb calma i que no fos gaire ràpid, i que la música li donés una certa emoció.
On vau realitzar les gravacions?
Vam gravar a la Cerdanya, a Sant Cugat, a l’aeroport del Prat de Llobregat i a Barcelona. Vam ser a la Cerdanya un cap de setmana; teníem aquell cap de setmana per gravar i ja està. I el cap de setmana a la Cerdanya vaig gravar el rierol i el cavall. Però no vaig poder gravar res més. I la resta de la naturalesa el vaig gravar per Barcelona, a la carretera dels Aigües, perquè a la Cerdanya tot el que vaig gravar no m’acabava d’agradar, no transmetia el que volia transmetre, no hi havia la llum que desitjava.
Què vau fer llavors?
Al principi em vaig atabalar molt perquè ens quedava molt poc per lliurar-lo i no hi havia manera d’acabar-lo, perquè faltaven imatges. Però després pel meu compte vaig trobar els meus espais per anar a gravar, i al final ha sortit tot perfecte. I a més hem guanyat el premi, que ens ha fet moltíssima il·lusió.
Quins reptes de futur us plantegeu?
Hem fet dos curts junts i tots dos curts han guanyat. Estem molt contents i volem fer més curts, perquè ens hem adonat que les ganes que hi posem es veuen recompensades. Potser algun curt ens sortirà malament i no serà així, però no passarà res perquè gaudim molt fent-ho i de tot el procés.
